HADES, PERSÈFONE I LES ESTACIONS DE L'ANY

Hades, rei i senyor de les tenebres, vivia sol a l'infern. Un regne obscur, desolat i solitari. Ell volia trobar una muller, però evidentment no volia que fos algú del infern. Allà només hi havia ànimes perdudes i éssers tenebrosos. Ell volia trobar una muller que fos jove, bella i radiant. Per això va sortir a buscar-la al món dels mortals, i allà va trobar una candidata que s'ajustava a la perfecció als seus gustos, Persèfone. Aquesta jove noia, la qual era filla de la deessa de la fertilitat de les collites i de l'agricultura, Demèter, es deia que era bonica i alegre, i sovint estava als camps recollint flors i gaudint de la natura. Un dia estava recollint narcisos a la vora de l'aigua quan un gran carro va sortir corrent de la terra, portant Hades. Hades es va aturar justament el temps suficient per agafar Persèfone i llançar-la al seu carro. La terra es va tornar a obrir i el carro va desaparèixer a l'Infern.

Persèfone estava tan deprimida quan va arribar a l'Infern que es va negar a menjar o beure. Tot i això, a mesura que passava el temps, Hades va començar a guanyar-se, i es va acostumar al seu entorn. No obstant això, sabia que la manera com es prenia estava equivocada, i sabia que la seva mare estaria molt preocupada per ella, així que va continuar el seu ràpid. Mentrestant, Demèter estava tan enfurismat pel segrest de la seva filla que va anar a Zeus, però va descobrir que tenia un nou llamp, cortesia de Hades. Demèter es va negar a permetre que res creixés, causant gana a la terra. 

Zeus finalment va persuadir el seu germà per permetre que Persèfone sortís amb una condició: que no havia menjat res mentre estava a l'Infern. Per desgràcia, aquell mateix matí, ràpidament es van emportar sis llavors de magrana quan ningú estava mirant. Zeus va declarar que Persèfone ha de passar sis mesos a l'Infern, i ella pot passar els altres sis a la terra. Durant el seu temps a l'Infern, Demèter no permet que la vegetació creixi mentre espera ansiosament el retorn de la seva filla. Això explica les quatre estacions cada any, i la vegetació de primavera i estiu a la tornada de Persèfone.

Rapte de Persèfone, de Christopher Schwartz (154-1592)

Se suposava que les sirenes eren les protectores de Persèfone, però després del seu segrest, Demèter les va maleir i les va bandejar al mar. Les seves cançons sovint inclouen lletres de lament i anhel, que reclamen que Persèfone torni a la terra.



Miquel Mena Moreno
1r Batx

Comentaris

Nora Agulló ha dit…
Que interessant!
Deixem afegir-te més informació que he trobat!
El mite de Persèfone i Hades va tenir una gran influència en els rituals de misteris a l'antiga Grècia, especialment els Misteris d'Eleusis. Aquests rituals secrets es centraven en els cicles de la vida i la mort, simbolitzats per la història de Persèfone que passa part de l'any al món dels morts i part al món dels vius.
Irene Roldán ha dit…
Bona entrada! Centrant-me en les sirenes, els cants que menciones no només eren laments sinó que les seves veus feien que els homes els se sentissin atrets pel seu cant fins a naufragar. A més a més l'aparença de les sirenes no era com les imaginem avui dia, elles eren criatures híbrides amb cos d'ocell i cap de dona, i de vegades també tenien braços humans.
Paula Soldado ha dit…
Molt bona entrada! La història de Hades i Persèfone simbolitza la pèrdua de la innocència, la transformació i l'equilibri entre llum i foscor. El dolor de Demèter per la seva filla mostra l'amor matern, mentre que el pacte dels déus explica les estacions. Les sirenes maleïdes reflecteixen les conseqüències dels actes divins. Aquesta llegenda ens ensenya que de la foscor poden sorgir nous significats i harmonies.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES