EL MITE DE SÍSIF

Sísif va ser un personatge de la mitologia grega que va fundar el regne de Corint. El seu mite explica que va ser testimoni del rapte d'Egina, una nimfa, per part de Zeus. Decideix no dir res fins que el seu pare Asop, déu dels rius, arriba a Corint i pregunta per ella. En aquest moment Sísif fa un tracte; el secret per una font d'aigua dolça per al seu poble, i Asop accepta.

En assabentar-se'n, Zeus es posa furiós i decideix enviar Tànatos, déu de la mort, a què el mati. Però Sísif el rep amb amabilitat, l'invita a menjar i el condueix cap a una cel·la sense que ell en sigui conscient. Durant un temps ningú moria perquè Tànatos no podia fer el seu treball, i això fa que Hades, déu de l'inframon, s'enfadi. Aquest li exigeix a Zeus que resolgui la situació.

Zeus decideix enviar a Ares a que alliberi a Tànatos i porti a Sísif a l'inframon. Però, anticipant-se als actes dels déus, Sísif va demanar a la seva dona que no li rendís honres fúnebres, i ella va complir amb el compromís. Una vegada Sísif va arribar a l'inframon, va començar a queixar-se a Hades de que la seva dona no complia amb el seu deure sagrat de rendir-li una honra fúnebre. Hades l'ignora al principi, però a causa de la seva insistència li va atorgar el favor de tornar a la vida per poder recriminar-li a la seva esposa la ofensa que havia comés.

       Sísif de Ticià (1548-1549)

Com era d'esperar, Sísif no tenia cap intenció de tornar a l'inframon, i així va viure per molts anys fins que va accedir a ser enviat de tornada per Tànatos. Allà, a l'inframon, Zeus i Hades no estaven gens contents amb els jocs de Sísif i van decidir imposar-li un càstig exemplar. Aquest càstig consistia en pujar una pesada roca per una muntanya empinada, i quan estigués a punt d'arribar al cim, la gran roca tornaria a caure cap a la vall, perquè ell de nou tornès a pujar-la. Això hauria de repetir.se, una vegada i un altra, per tota la eternitat.

Judit Muñoz

4t ESO

Comentaris

Amina Boukhzar ha dit…
Què interessant! Mai havia escoltat aquest mite i em sembla que ha sigut una molt bona opció escollir-lo. Quina pena que encara que Sísif no hagués fet res dolent al principi hagi hagut de patir conseqüències. Després d'aquestes, sí que és veritat que va cometre algunes accions que podem dir que no estaven bé, però la seva manera de gestionar la situació m'ha semblat molt ingeniosa, tenint en compte que és un mortal i els altres són déus. Al final va poder viure una vida (al món dels mortals) com volia, però no es va poder salvar a l'inframón. Saps si després d'escapar de l'inframón alguns dels déus el segueixen "castigant" o intervenint d'alguna manera?
Molt bona entrada!
Sísif ens demostra una increïble astúcia i persistència en el seu mite. enfrontant-se a la ira dels déus, no es doblega i troba maneres de desafiar-los, fins i tot aconseguint un favor inusual de Hades. La seva història ens recorda la importància de la determinació i la creativitat fins en les situacions més difícils.
Molt bona feina!
Maria Teresa Valls ha dit…
Molt interessant! Aquest mite ha servit d'inspiració per autors contemporanis com, per exemple, Albert Camus, un filòsof existencialista que en el seu llibre "El mite de Sísif" utilitza la figura mitològica com a metàfora per l'esforç inútil de l'home durant la seva vida.
Irene Roldán ha dit…
Bona entrada! Aquest mite no el coneixia i la veritat és que hi ha una part que m'ha cridat l'atenció perquè he trobat una similitud amb el rapte de Persèfone. I es que els germans de Zeus tant Hades com Demèter quan tenen problemes li exigeixen que els solucioni. Això em fa preguntar-me l'autoritat que tenen sobre la terra, sé que Zeus és el rei dels déus i que ell té l'última paraula però no veig la necessitat de ficar-ho en tots els problemes, saps si hi ha algun motiu rere aquesta situació?
Judit Muñoz ha dit…
Bona pregunta Amina!
Els déus no intervenen de cap manera a la vida de Sísif després de que escapi de l'inframon perquè van ser els déus que li van donar permís per tornar i recriminar-li a la seva dona no haver-li rendit honres fúnebres, i ell va decidir no tornar durant un temps.
Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada, no coneixa aquest mite i m'ha semblat molt interessant l'enginy de Sísif per escapar de l'inframón i tornar al món dels vius. El càstig imposat per Zeus i Hades és dur i representa una metàfora de l'esforç inútil, ja que ha d'empènyer per sempre una roca gegant muntanya amunt fins al cim perquè acabi rodolant cap avall on l'haurà de tornar a empenyer cap amunt i així de manera infinita. Aquest mite tambñe ensenya que aquells que volen enganyar i desafiar als deus reben un càstig etern.
Com a curiositat, Sisif estava casat amb Mérope, una ninfa que els mites expliquen que era la més patosa de totes ja que s'havia casat amb un mortal.

Molt interessant
Mariam El Lahioui ha dit…
Interessant entrada Judit! Has sabut explicar i reflectir molt bé el mite de Sísif amb les teves pròpies paraules. M'ha agradat com has seleccionat les parts més interessants hi has creat una molt bona entrada! Realitzant una mica més de recerca he pogut veure que és molt representat en l'art en el segle XVI, i també veiem plasmat el missatge de l'estat d'abatiment que fa Sísif per complir el seu càstig.

A més a més, en la literatura també es mencionat aquest mite. L'autor Gutierre de Cetina va escriure un poema titulat "de la pena de Sísif es conta", a on es compara l'esforç de Sísif amb la pena que sent a causa de l'amor.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES