"HÈRCULES" DE DISNEY NO ÉS UNA BONA ADAPTACIÓ

Al 1992 Disney buscava idees per una nova pel·lícula animada, finalment, van decidir fer "Hèrcules", la qual va ser criticada sobretot per lo poc fidel que era envers la mitologia clàssica. En aquesta entrada no ens centrarem si la pel·lícula és bona o dolenta sinó els motius pels quals podem dir que és una adaptació terrible.

Abans de començar, vull aclarir que Disney en cap moment va oferir una representació fidel a la llegenda, sinó que van agafar fragments de la mitologia per construir com van voler un film totalment nou; un llimb entre història de superherois i una comèdia romàntica. La seva justificació per decidir fer-la així va ser la següent, "els mites són una col·lecció d'històries, és història oral i cadascú que el conta l'embelleix per a les seves pròpies finalitats". No sé què us sembla a vosaltres, però per a mi no me la colen, això sí, qui avisa no és traïdor.

Un cop hem fet aquest aclariment, podem procedir a desmuntar el film punt per punt... Només començar la pel·lícula ja veiem la primera discordància i és que la història ens la introdueixen les muses. A continuació, us poso una imatge.

Les muses d'Hèrcules

Sabem que no ens podem esperar del film quan decideixen suprimir quatre de les nou muses que hi ha en total. Segons Disney, van decidir que fos així perquè representessin un quintet de gospel. Per diferents atributs que ens donen al llarg de l'obra, també ens deixen intuir qui és cadascuna d'elles. Començant d'esquerra a dreta, les muses que apareixen a la imatge són Talia, Melpomene, Calíope, Clio i Terpsícore (si voleu saber més sobre cada una d'elles i quines falten, us recomano l'entrada de la meva companya Marta Preatginestós "L'origen de les muses").

La següent llibertat creativa que ens trobem és la conversió del matrimoni entre Hera i Zeus en càndid, mostrant-nos a Hèracles com fill biològic de tots dos. Ara bé, la naturalesa del semidéu procedeix, efectivament, de Zeus i de la seva unió amb la mortal Alcmena (qui fa de mare adoptiva al film). I respecte a la relació que tenia Hera amb el fill bastar de seu marit, es podria dir que és, com a mínim, complicada. Això ho veiem clarament en el tercer conflicte que presenta la pel·lícula, la relació entre Hèracles i Megara. I, encara que, efectivament, Hèracles es casa amb Megara a la mitologia, el seu feliç matrimoni no va durar massa a causa de que Hera li provoca una bogeria temporal a Hèracles. En aquest temps, quan Hèracles no estava dins dels seus cabals, va matar la seva dona amb els seus fills en comptes de viure feliços i menjar perdius, com ens ensenyen a la pel·lícula.

Heràcles i Megara 

Seguidament tenim el naixement de Pegàs que segons Disney va ser obra de Zeus per tal de que fos el company del seu fill però a la mitologia en realitat va nèixer de la sang del cap de Medusa i va ser Belerofonte a qui va acompanyar l'animal alat. 

Per últim, l'entrenador d'Hèracles a la pel·lícula ens presenta a Filoctetes, qui en teoria va formar a tots els grans herois, però en la mitologia això no és així. Filoctetes és un heroi, mentre que el mentor dels herois és Quiró. Quiró és un centaure que va morir a mans d'Hèracles per accident, qui va ser un dels seus alumnes i amic.

Podria continuar desmuntant aquest film, però crec que per ara és suficient. Ara m'agradaria preguntar-vos un parell de coses. Després de llegir aquest article, creieu que "Hèrcules" és una bona pel·lícula? Hem de distingir entre oci i didàctica a l'hora de valorar el film? Espero les vostres respostes!

Irene Roldán 

1r Batx