SI ELS DÉUS FOSSIN ESTILS MUSICALS
Els déus i les deesses gregues tenen uns atributs identitaris molt marcats que ens ajuden a conèixer la seva personalitat i els seus gustos. Però, què passaria si haguéssim d'atribuir un gènere musical a cada un d'ells basant-nos en com són i què representen? Clarament, cadascú pot percebre-ho d'una manera o un altre, però ara us presento la meva versió.
Demèter i Artemisa: la deessa de l'agricultura i la de la cacera no podrien ser cap altre que el gènere indie/folk. No hi ha cap altre mena de melodies que et facin sentir que estàs en mig d'un bosc envoltat de natura com les cançons tranquil·les i rurals d'aquest.
Zeus: el déu dels déus no pot ser cap altre que el rei dels gèneres musicals i el més famós: el pop.
Apol·lo: Sent ell el déu de la música i amb el seu instrument característic sent la lira crec que es mereix representar el gènere més instrumental de tots, la música clàssica.
Afrodita: Els ritmes sensuals de la salsa són perfectes per la deessa de l'amor.
Dionís: És conegut per ser un fanàtic de la festa, per tant, quin gènere és millor que el reggaeton.
Ares: El déu de la guerra és clarament el heavy metal. No trobaràs un gènere més violent i contundent que aquest.
Hera: Tot i que no crec que representi un gènere en concret la deessa Hera, patrona del matrimoni i esposa de Zeus representa totes les cançons de desamor i d'engany, però sobretot de venjança cap a les infidelitats d'una parella. Ja coneixem què passa amb qui es posa entre ella i el seu marit.
Hefest: Tot i que la tria obvia sembla el metal (no per res és ell el déu de la forja i el foc) jo crec que en realitat sota aquella carcassa de persona malhumorada s'hi amaga algú que representa gèneres tranquils i sentimentals com el soul.
Atena: Amb la deessa de la guerra i la saviesa farem una excepció, ella no representa cap gènere sinó totes les cançons que utilitzen una flauta. De fet, aquesta associació no la faig jo sinó el mite que ens explica com Atena va crear la flauta a partir dels ossos d'un cérvol.
Posidó: Per mi, ell és el gran representant, no d'un gènere, sinó de les típiques llistes de reproducció d'una hora amb noms com Música de natura relaxant, on et posen una melodia que es va repetint tota l'estona i vas sentint sorolls de rius i d'onades del mar.
Fins aquí la meva classificació d'estils musicals i déus. Vosaltres com l'hauríeu fet?
Maria Teresa Valls
1r Batx
Comentaris
Amb déus com Posidó o Atena vaig dubtar bastant, quins estils musicals els hi hauries atribuït?
Molt bona entrada!