L'ESCLAVITUD A L'ANTIGA ROMA

Si pensem en la societat de l'antiga Roma molts cops ens venen al cap burgesos, nobles, pagesos... però mai pensem en la classe més baixa de la piràmide: els esclaus. Quina era la seva situació dins de Roma? I és que, efectivament, la societat romana era una societat esclavista com totes les civilitzacions de l'antiguitat. 

La gran afluència d'esclaus a Roma es va produir a partir dels segles lll-ll aC, després de les conquestes territorials a Àsia i Àfrica del Nord. Primer de tot cal recalcar que a l'antiguitat l'esclavitud no era vista com una cosa negativa, sinó que formava part de la normalitat. De fet, era una part imprescindible del sistema econòmic que es basava en l'explotació d'una gran part de la població romana. Podies arribar a convertir-te en esclau de diferents maneres:

- per naixement, sent el fill d'un esclau. 
- per ser presoner de guerra. 
- per exposició, si eres un nen i t'abandonaven. 
- per condemna judicial.

Cal distingir dos tipus d'esclaus: els dedicats al servei domèstic (privats) i els que es dedicaven al desenvolupament de tasques importants per l'estat (públics: treballant com a mà d'obra, en els principals serveis públics o formant part de la família imperial, el cos d'esclaus que s'encarregaven del servei a l'emperador). No és del tot correcte parlar dels esclaus com a una "classe servil" ja que les variades feines que duien a terme i les seves posicions impedien englobar la població esclava dins d'una sola classe social. Depenent del lloc que ocupessin i l'estatus dels seus amos, els esclaus estaven més ben considerats o menys. 

Estàtua que representa un esclau africà - Museu del Louvre (anònim)

Legalment l'esclau era considerat una propietat, propietat del seu amo, o un instrument. No tenien drets, propietats ni família i no eren ni reconeguts com a persones. Però posteriorment se'ls hi atribueix el dret de poder-se casar, només amb un altre esclau i si tenien fills eren propietat de l'amo. 

La manumissió (manumissio) era el procediment que calia seguir quan un esclau volia obtenir la seva llibertat. Hi havia tres formes per aconseguir-la:

- Manumissio censu: l'amo inscriu a l'esclau al cens de ciutadans. 

- Manumissio testamento: l'amo concedeix la llibertat de l'esclau en un testament. 

- També es podia concedir pagant. 

L'esclau que recuperava la seva llibertat per algun d'aquests procediments passava a formar part de la categoria de "llibert", on no posseïen tots els drets que tenien els ciutadans lliures. Però ja no eren propietat de ningú i podien arribar a ser persones importants dins de la societat. Cal especificar que els casos on l'esclau recuperava la seva llibertat eren molt escassos. 

Presoners de guerra que s'han convertit en esclaus (autor anònim)

A l'illa de Delos va néixer un mercat d'esclaus on es venien 10.000 esclaus cada dia. En aquesta illa també hi havia allotjaments per homes, dones i nens que esperaven ser comprats i que els embarquessin a barques que els portaven fins a les grans ciutats on es realitzaven la venda d'esclaus. Les ciutats més importants d'aquest mercat eren Roma i Càpua. Els esclaus que arribaven a Roma s'allotjaven a magatzems a l'espera que es portés a terme la subhasta. En aquests mercats s'exhibia als esclaus generalment despullats, així els compradors podien verificar que es trobessin sans. El seu preu depenia segons del sexe, l'edat i les habilitats.

    Mercat d'esclaus de Jean-Léon Gérome 

Podeu trobar informació més extensa en el següent vídeo:

 

Finalment, les condicions dels esclaus van millorar gràcies al creixement de la influència del pensament estoic, que defensava la igualtat natural de tots els éssers humans. Però no va ser fins l'arribada del cristianisme que no es va plantejar la possibilitat d'eliminar l'esclavitud. I és que de fet a dies d'ara encara hi ha països on és present en les seves societats. 

Martina Pareras 

4t ESO