LES PARQUES

Escrita per -

 


Obra: Les Parques

Autor: Francisco de Goya

Data:1820-1823

Museu: Museu del Prado

Técnica: Tècnica Mixta

En aquesta obra, titulada "Les Parques" fa una referencia a les Moires de la mitologia grega que eren divinitats que decidien el destí dels nadons. Tota vida d'un esser humà era determinada per un fil de llana que canviava de color a mesura que passaven diversos tipus d'emocions: la llana blanca o daurada significava emocions de moments d'alegria i la llana negre representava emocions o fets dolorosos.
Aquestes moires anomenades les tres com: Cloto, Làquesis i Àtropos avui en dia els hi diem parques. Normalment son representades com 3 dones que de vegades poden ser vistes com joves o com velles.

A la tradició grega, s'apareixen a l'infant tres dies després d'haver nascut per fixar el seu destí. Son inflexibles al decidir el destí d'una persona, ja que tenen una llei que ni els mateixos deus poden incomplir ja que es veuria afectat l'ordre de l'univers.
Sovint son representades com les teixidores del fil de la vida; Cloto, la germana petita, presencia els naixements i comença a teixir el fil de vida del nadó. Després, Làquesis s'encarrega de decidir la durada de vida de l'individu i teixeix el fil fins els anys que vol que visqui la persona. Finalment Àtropos talla el fil de vida amb les seves tisores d'or.

 Le tre parche, Bernardo Strozzi

Aquí podem veure una pintura de les tres germanes, on Àtropos està tallant el fil de vida amb les seves tisores.

Les parques, a part d'haver estat representades en pintures, també ho han estat en pel·lícules, com per exemple la pel·lícula animada: Hèrcules.


Franny Beltre
1r Batx                                               

Comentaris

Lucas Torres ha dit…
També hi ha que dir que els romans creien que els naixement es provocaven el novè o el desè mes. He aquí perquè el van posar els noms de Nona i Decima. I Parca del llatí "partus" que volia dir parir. Però L'entrada m'ha semblat bastant interessant :)
27 d’octubre del 2022, a les 13:30
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació