LA DEESSA HERA

Hera va ser una de les deesses més importants de l'Olimp. Va ser esposa i germana de Zeus. En la mitologia romana va ser coneguda com a Juno. És la filla gran de Cronos i Rea. Era la deessa del matrimoni i es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Els fills de la seva unió amb Zeus són Ares, Hebe, Ilítia, Eris i Hefest.

La Hera Campana, una còpia romana d'un original hel·lenístic, al museu del Louvre

Va ser coneguda per ser protectora de totes les dones casades. Va ser una de les víctimes de la fúria devoradora del seu pare. Cronos, per evitar que un dels seus fills el destronés (com ell mateix havia fet amb el seu propi pare), els devorava un a un a mesura que anaven naixent. D'aquesta manera, Hera va acabar engolida pel seu pare. Tot i això, Zeus la va acabar salvant i també va alliberar a tots els seus germans. Es diu que va ser criada per Oceà i Tetis. D'altres diuen que va ser criada per les Hores, per l'heroi Témeno i fins i tot per les filles d'Asterió.

Se la representa bella i severa. Sovint, també gelosa, violenta i venjativa. Els seus atributs són la diadema i el ceptre. Els seus animals són el paó, la vaca i el cucut i les seves plantes són el ramell de Sant Ponç, la magrana i el lliri.

Durant la lluita que va haver-hi entre Zeus i els titans, a deessa va ser criada segons algunes versions per Oceà i Tetis, amb qui ella en va estar sempre molt agraïda i quan ells es van barallar, va tractar de reconciliar-los.

HERA I HÈRACLES:

Un dels herois que més va patir l'exaltació d'aquesta deessa va ser Hèracles, fill de Zeus amb la mortal Alcmena. En assabentar-se que aquesta donaria llum un fill al seu marit, Hera va malformar les cames d'Alcmena per evitar el part. No obstant això, una serventa va aconseguir enganyar la deessa, dient que el nen ja havia nascut. En descobrir l'engany, Hera va transformar a la criada en una mostela. La deessa no va desistir en el seu esforç de treure la vida al nadó: per eliminar-lo va arribar al seu bressol dues serps. Però, Hèracles que havia heretat la força del seu pare Zeus, va escanyar les serps amb les seves mans. Pels antics grecs, l'origen de la Via Làctea estava relacionada amb Hèracles i Hera. Perquè el seu fill bastard es pogués alimentar de la llet d'Hera, Zeus va enganyar a la deessa i va aconseguir que el nen s'alletés del seu pit. Tot i així, en descobrir que la criatura a la qual estava alimentant era el fill d'Alcmena el va retirar amb violència. Les últimes gotes de llet que van sortir del mugró de la deessa van quedar fixes al firmament, i van crear la Via Làctea. 

Quan l'heroi va créixer, Hera va aconseguir obligar-lo que obeís els treballs que Euristeo (rei de Micenes) li encomanés. Tot i que l'objectiu de la deessa era que Hèracles fracassés i morís en alguna d'aquestes missions, el resultat va ser tot el contrari del que esperava: Hèracles va triunfar en cada una de les proves i la seva glòria es va estendre. Hèracles va ser divinitzat després de la seva mort, la majoria d'autors antics suposen que es va donar una reconciliació tardana amb l'esposa legítima de Zeus, que arribaria fins i tot a lliurar l'heroi a la seva filla Hebe en matrimoni. 

The Birth of the Milky Way, Peter Paul Rubens, 1637

Neus Llovera

1r Batx