ANDRÒMEDA

Escrita per -
Andròmeda significa "governant dels homes". Era la filla de Cassiopea i Cefeu, i dona de Perseu. La seva mare estava tan orgullosa de la seva bellesa i de la seva filla que va declarar que eren més belles que les Nereides, cosa que va enfurismar aquestes filles del mar i es van queixar amb el déu Posidó. 

Andromeda

Aquest fet va provocar la fúria del déu grec de les aigües, Posidó. Va decidir inundar el planeta i va enviar el monstre marí Ceto a devorar tota la humanitat. Desesperat, Cefeu va buscar l'oracle per saber què fer. Va ser guiat a oferir a la seva filla Andròmeda al monstre Ceto, com una forma de salvar el món. Ceto accepta i encadena Andròmeda a una roca. L'heroi Perseu, en passar per la regió, va veure la princesa encadenada i se'n va enamorar. Va anar al rei i a la reina a demanar la mà de la princesa en matrimoni. Aquests coincidien sempre que l'heroi salvava la filla del monstre marí. Aleshores Perseu, amb el cap de Medusa a les mans, va anar a Ceto i la va derrotar. El monstre, després de ser derrotat per l'heroi grec, es va transformar en un cor. I finalment la parella es va traslladar a Argos on van ser reis i van tenir set fills que més endavant van governar Micenes. 

Perseu i Andròmeda, Pieter Paul Rubens.

Us deixo un vídeo amb més informació:


Fatima Kachout
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
És possible que hi haigi algún mite amb alguna de les Nereides?
30 de maig del 2022, a les 11:41
Maria Vasileva ha dit…
La teva entrada em sembla que està molt ben resumida i explicada. Em sorprèn com el pare d'Andròmeda va poder entregar a la seva filla així d'aquesta manera. M'agradaria saber una cosa, perquè el monstre es va transformar en un cor, significa alguna cosa en aquesta llegenda?
3 de novembre del 2022, a les 13:23
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació