VENUS DE MILO
Venus de Milo, Alexandros d'Antioquia
La Venus de Milo és una escultura de l'antiga Grècia, del període hel·lenístic, i és un dels exemples més famosos d'escultura clàssica. És una figura de 204 cm de marbre d'una deessa grega, representada amb una tela a la cintura i el tors nu, i posada en la clàssica corba "S". Es considera que va ser tallada en marbre per Alexandros, un escultor d'Antioquia al riu Meandre (degut a una inscripció al sòcol, ara desapareguda) cap al 150 aC.
En general, s'accepta que l'estàtua és una representació d'Afrodita, la deessa grega de l'amor i la bellesa, degut a la seva nuesa i la sensualitat del seu cos. Tanmateix, també podria ser una representació d'Amfitrite, la deessa del mar, que era significativa per als habitants de l'illa on es va trobar l'obra. En tot cas, possiblement mai es coneixerà la veritable identitat de l'escultura, ja que l'element a través del qual els deus grecs sovint es reconeixen- els objectes o atributs que tenen a les mans- no hi és (tot i que una mà aguantant una poma, atribut d'Afrodita, es va trobar esculpida al mateix marbre de Paros).
Afrodita Anadiomene, de Pompeia 79 aC (autor desconegut)
L'estàtua es va trobar a trossos a l'illa egea de Milos al 8 d'abril del 1820, i posteriorment va ser presentada al rei francès Lluís XVIII (que la va donar al Louvre al 1821, on encara segueix avui en dia). Tot i que va ser reconstruïda, els braços de l'escultura mai van ser localitzats.
Va ser descoberta per un pagès anomenat Yórgos Kendrotás dins d'un nínxol enterrat a les ruïnes de la ciutat antiga de Milos, que en aquell moment estava sota el control de l'imperi Ottomà. Kendrotás va deixar la meitat de la Venus on l'havia trobat perquè no podia moure'l del terra. Un oficial de la marina francès anomenat Oliver Voutier, que havia amarrat el seu vaixell a Milos, va acudir a l'ajuda de Kendrotás per excavar l'escultura. El descobriment d'aquesta nova obra va promoure els oficials francesos a intentar negociar amb el govern turc per a la possessió de l'estàtua, que es creia que podria tenir un valor important.
En aquell moment, després de la caiguda de Napoleó, França havia perdut moltes obres d'art que van haver de ser retornades als seus països originaris, dels quals havien estat robats. El Louvre s'havia vist obligat a retornar l'Apol·lo Belvedere al Vaticà i la Venus de Mèdici a Florència, que havia estat saquejada per Napoleó. Per al Louvre, doncs, la Venus de Milo va haver de compensar la pèrdua d'algunes obres alhora de rivalitzar amb les recents adquisicions dels Museus Britànics.
Ningú sap amb certesa on estan i què els hi va passar als avantbraços de l'estàtua, fet que sembla donar més popularitat a l'obra, però des del seu descobriment han sorgit vàries teories diferents.
La teoria més popular afirma que els braços es van trencar a l'any 1820, durant la lluita a la costa de Milos, quan mariners francesos i turcs competien per la possessió de l'obra. Es creu que l'estàtua va sortir de l'illa per la força, perdent els dos braços colpejant amb les roques; tanmateix, la majoria dels experts creuen que els braços de l'escultura ja no hi eren quan Voutier i Kendrotás la van trobar.
S'ha especulat sobre la posició original dels braços, i ha donat lloc a diverses hipòtesis:
Hipòtesis sobre les gesticulacions de la Venus de Milo, Museu Louvre
Per més informació sobre aquesta obra, podeu consultar aquest vídeo de youtube:
Amy Serres
1r Batx
Comentaris