LES GUERRES PÚNIQUES
Les guerres púniques van ser una sèrie de tres conflictes armats entre dues potències del Mediterrani, la República De Roma i Cartago, entre el 264 i el 146 a.C. Rebien el nom de "Púniques" perquè els romans anomenaven "púnics" als cartaginesos, degut a la seva descendència fenícia. L'interès de Roma era expandir-se territorialment i controlar el Mediterrani. Però Cartago, era molt poderosa per la seva flota naval i la seva influencia al Mediterrani, tenien molta experiència en navegació però, els romans eren més nombrosos en forces terrestres.
 |
| Les dues primeres guerres |
La primera guerra es va produir a l'illa de Sicília en el 264 a.C fins al 241 a.C. Les causes de la primera guerra eren l'interès per controlar tot el Mediterrani, sobretot les illes de Còrcega i Sardenya. Aquesta guerra la va guanyar Roma i va durar 23 anys.
La segona guerra va durar 16 anys entre el 218 a.C fins al 202 a.C. Aquesta és la guerra més coneguda, per l'expedició que va fer el general cartaginès Aníbal Barca pels Pirineus i els Alps per conquerir la península Itàlica, i el general romà Escipió l'Africà. Cartago, després de perdre Sicília intenten recuperar-la, però, l'exèrcit romà era superior en l'illa de Sicília.
 |
| Aníbal Barca |
 |
| Escipió l'Africà |
El general Aníbal va avançar fins el nord-est de la península Itàlica però, per l'enfrontament de l'exèrcit cartaginès i les tropes d'Escipió i la falta de soldats i elefants de combat va haver de retrocedir i tornar a Cartago. Roma victoriosa va reclamar una indemnització a Cartago pels enfrontaments passats i quedar-se la península Ibèrica.
Comentaris