UNA JORNADA D'UN GREC
El grec antic era un gran matiner, es despertava normalment, quasi quan el sol sortia, i normalment feia uns exercicis de gimnàstica. Posteriorment esmorzava pa amb vi, i si en aquell dia hi havia una assemblea, una festa religiosa o la jornada laboral, començaven quan el sol sortia.
Cap al migdia, els grecs menjaven algun menjar ràpid, lleuger. Després de menjar acudien a una de les moltes barberies, on rebien les notícies de la ciutat.
Alguns també optaven per berenar alguna cosa, però l'únic menjar que no faltava ningú, i que segons ells era el més important era el sopar.
Els antics grecs eren aficionats en fer banquets, es realitzaven a l'andró i els comensals menjaven reclinats, mentre miraven les actuacions musicals i les ballarines.
 |
| Antics grecs en un banquet |
Dintre de les jornades laborals, els grecs disposaven de dies de descans. Aquests dies de descans, en el seu temps lliure, el solien invertir en parlar amb altre gent, anar a caçar i pescar. També homes de totes les edats anaven al gimnàs i els nens jugaven amb la pilota.
En l'antiga Grècia, també hi havia diferents tipus de treballs:
- El treball de miner era el més dur, realitzat per esclaus que normalment morien joves, ja que era un treball que es feia amb tot el cos.
 |
| Esclaus fent el treball de miner |
- També treballaven molt amb la ceràmica, i fabricaven tota mena de recipients, gràcies als coneixements que tenien d'aquestes tècniques.
- Els grecs també van desenvolupar molt el sector tèxtil.
- Finalment, en el treball agrícola, també s'utilitzaven tècniques rudimentàries.
Pel que fa l'alimentació del grecs, es basava en cereals, blat i ordi. La farina de l'ordi amasada en forma de rodona, era el seu aliment essencial.
Les verdures escassejaven, per tant eren molt cares, també es menjava molt all, ceba i formatge.
Els grecs també preferien menjar més peix que carn. El menjar podia acabar amb un postra, que el cuinava la dona. A més com que no tenien coberts, menjaven amb les mans.
De tant en tant celebraven festes de la polis, és a dir, de la ciutat, les quals eren religioses, i incloïen jocs, competicions atlètiques i diversos concurs d'on s'estrenaven obres de teatre. Entre d'ells destacaven els jocs olímpics.
Els grecs tenien els seus propis déus, que representaven l'ordre, l'equilibri i en tenien una idea sobre ells de justícia. L'atenció que devien tenir sobre els déus, requerien tres exercicis molt fàcils: la pregària, el sacrifici i la purificació.
 |
| Logga di Pische, 1518, de Rafael Els nens i les nenes es solien divertir amb jocs, com són les nines, io-io i el trombe. Estaven fets de fusta o de tela. Però quan arribaven a la edat dels 13 anys, es tenien que endreçar els jocs en el temple d'Apol·lo i començar la seva vida adulta.  La vestiments d'un grec constava de dues parts: L'inferior: el quito era una túnica, sense mànigues que arribava fina els genolls, lligada per un cinturó. La superior: l'himation, consistia en una mena de mantell rectangular que es posava sobre l'espatlla esquerra i es recollia per la dreta.  Biel Font 1r Batx |
Comentaris