PIGMALIÓ I GALATEA

Escrita per Anònim -

Pigmalió era el rei de Xipre, i va buscar la dona ideal per casar-se amb ella. Finalment va decidir que mai es casaria i que, pel contrari, dedicaria el seu temps a fer unes estatues que ell trobés realment boniques.

Pigmalió i Galatea, de Faloconet 1763

Va començar a esculpir una dona amb faccions i característiques perfectes. Un cop acabada, va decidir que es diria Galatea, i quan la veure se'n va enamorar a l'instant. Pensava tan en ella, que aquella nit va somniar que Galatea adquiria vida.

Durant una celebració d'honor a Venus, Pigmalió va implorar-li a la deesa que li donés vida a la seva creació. Com que la deesa estava disposada a ajudar-lo, va elevar l'altar de Pigmalió tres veades més alt que els altars dels altres, per demostrar-li que tenia la seva atenció. Tot i això, Pigmelió no va comprendre la senyal que la deesa va enviar i tornà a casa seva decebut. 

Un cop va arribar a casa seva, observà l'escultura durant hores, fins que finalment va aixecar-se i fer-li un petó. Quan va fer-ho no va notar uns llavis de marbre, sinó els d'una persona. Després de fer-li un segon petó, Galatea va començar a moure's i, instantàniament es va enamorar de Pigmalió. Per últim, Venus va atorgar-li fertilitat a Galatea.


Pigmelió i Galatea, d'Agnolo Bronzino 1529

Hi ha dues versions del que va passar després: la primera diu que van viure feliços fins la seva mort; i la segona diu que, després que Pigmelió dués a terme una gran ofensa cap a Venus, aquesta va tornar a convertir en pedra de nou a Galatea una nit mentres estava fent l'amor amb Pigmelió, i que una part de Pigmelió també va convertir-se ja que estava en contacte amb l'estatua. El crit que es va sentir després, no se sap si era de dolor o de tristesa.

A continuació hi ha un vídeo amb el mite explicat:


Duna Garcés
1r Batx.

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt interessant, deixem afegir una informació que he trobat. Segons es diu, de Pigmalió i Galatea va néixer una filla a qui van anomenar Pafos. Amb el pas dels anys Pafos es va convertir en una heroïna i va acabar tenint un fill amb el déu Apol·lo.
12 de gener del 2021, a les 18:27
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant! Trobo que és important destacar que en l'antiguitat l'estatua mai va rebre el nom de Galatea. Aquest se li a donar molts segles després segurament, inspirat amb el nom d'una estatua de Pausanias.
12 de gener del 2021, a les 20:03
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant, però deixem afegir que en grec, el significat de Galetea és “blanca com la llet”, i que li van posar aquest nom erquè la estatua estava feta de màrfil
17 de gener del 2021, a les 20:17
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant, només tinc una pregunta: en la imatge que ens has posat de l'escultura, a la mà de Galatea es veu un infant. Aquest/a és algun fill/a que van tenir?
30 de gener del 2021, a les 13:16
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació