ELS PERIPATÈTICS

Escrita per Anònim -
L'escola peripatètica va ser una escola de filosofia de l'Antiga Grècia, anomenada El Liceu per estar situada a la banda del temple dedicat a Apol·lo Lici, que seguia la doctrina d'Aristòtil, el seu fundador, el qual impartia les seves classes mentre passejava amb els seus deixebles reflexionant sobre la vida. D'aquí el seu nom: etimològicament peri-patètic prové del verb "passejar" i del prefix "al voltant", i amb aquest apel·latiu són coneguts els alumnes i seguidors de la filosofia d'Aristòtil.
Escola d'Aristòtil, Gustav Adolph Spangenberg (1883-1888)
Aristòtil va fundar l'escola peripatètica el 335 a.C. a Atenes, que va existir gairebé mil anys i va ser el centre més important de la ciència grecoromana. Els seus dirigents més importants després de la mort d'Aristòtil van ser Teofrast d'Efes (372-287 a.C.), conegut particularment pels seus treballs de botànica; Estrató de Làmpsac (305-270 a.C), que va desenvolupar la tendència materialista de la filosofia d'Aristòtil; Andrònic de Rodes (segle I a.C.), que va editar les obres d'Aristòtil; i Alejandro d'Afrodisia (finals del segle II d.C. - inicis del segle III d.C.), que va comentar la filosofia d'Aristòtil en sentit materialista.
El Liceu d'Aristòtil
Escultura d'Aristòtil






















Actualment, mitjançant una sèrie de televisió catalana que ha recollit molt èxit els últims anys que fan referència a aquesta escola i a un professor similar a Aristòtil que porta a terme les classes de filosofia passejant per l'escola: Merlí, que tracta sobre un professor de filosofia, també anomenat Merlí, estimula els seus alumnes a pensar lliurement mitjançant uns mètodes poc ortodoxos, els quals dividiran les opinions de la classe, els professors i les famílies. A cada episodi s'inclouen els plantejaments d'un gran pensador o escola, com els peripatètics i Aristòtil, entre molts d'altres. El grup d'estudiants el qual en Merlí n'és el professor se'ls nomena "Els peripatètics del segle XXI".

Meritxell Barniol
1r Batx

Comentaris

Guillem Vivet ha dit…
Una Entrada molt interessant! Jo també havia sentit a parlar d’això, ja que m’he vist tota la serie de Merlí, una serie molt interessant si ets adolescent i estas estudiant. M’ha servit molt per acabar de compendre als peripatètics. Una entrada molt bona i molt ben explicada.
20 de gener del 2021, a les 11:03
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant, no en sabia tantes coses sobre els peripatetics. Tot hi així tinc una pregunta: en l'antiga escola en que estudiaven els peripatetics només hi podien estudiar homes o les dones també hi eren benvingudes?
30 de gener del 2021, a les 11:11
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant. Però deixam afegir que, segons els seus anàlisis, Aristòtil deia que variar l'entorn de les seves classes constantment, feia que els seus estudiants aprenguéssin les coses amb més facilitat.
6 de febrer del 2021, a les 13:36
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació