LA MONEDA GREGA
Les primeres monedes, van aparèixer a l'illa d'Egina, al 600 a.C. Estaven fetes de plata i es caracteritzaven per ser serigrafiades amb una tortuga, com a símbol de prosperitat de la polis, gràcies al comerç marítim. Altres monedes, duien la serigrafia d'unes òlibes com a senyal de la saviesa i també cavalls, entre d'altres, com Pegàs. També dir, que a la cara oposada, estava impresa la cara de la deïtat que, majoritàriament, veneraven en aquella polis.
Moneda del 600 a.C. amb la serigrafia d'un Pegàs |
Gràcies a les fonts d'informació, veiem que les monedes no es van crear per la conveniència dels ciutadans, sinó que fou per l'obligació de pagar als soldats, que necessitaven una forma específica de cobra el seu salari, i així, alhora, l'estat s'assegurava de pagar a tots de forma igualitària.
Històricament, en la època de la seva creació, es veu que tot i tenir la moneda, el bescanvi seguia sent la forma de "pagament" en el comerç marítim, ja que cada ciutat tenia una moneda i un valor diferent. Encara que, si no sorties a comerciar fora, l'encunyació era la forma més utilitzada, tant pels que en tenien més, com pels que en tenien menys
Períodes
Grècia va tenir tres diferents períodes monetaris al llarg de la història.
Arcaic: Les electrum, que són les més antigues que coneixem actualment, fetes per un aliatge d'or i plata , provinents de Lídia i la Grècia oriental, que van ser trobades sota el temple d'Artemisa a Efes. Es van crear perquè els mercenaris volien cobrar amb metalls preciosos.
Electrum |
Com el món grec estava dividit en moltes polis, més de la meitat van crear la seva pròpia moneda. Algunes van arribar a utilitzar-se en més d'una ciutat, mentre altres van anar desapareixent. El primer exemple, fou la d'Egina. El següent, fou la moneda d'Atenes.
Estàter de plata, d'Egina |
Dracma de plata, d'Atenes |
Clàssic: Tot i que actualment no ens ho sembli, en aquell moment l'estètica i la qualitat de les monedes estava en el seu punt més àlgid. Com a gran novetat, s'inicià a posar el nom de la ciutat on era creada, en una de les cares.
L'exemple de la moneda que tenim a continuació conté un joc de paraules, ja que en grec, la paraula rosa era rhodon, semblant al nom de l'actual illa.
Dracma de plata, de Rodas |
Les ciutats més riques van produir unes que eren més fines i tenien una forma molt més arrodonida. Pels col·leccionistes, es la millor que s'ha produït en tot el món antic, encara que les serigrafies que tenien eren molt comunes.
Hel·lenístic: Els comerciants van repartir les monedes per altres àrees, i els nous regnes van començar a crear les seves pròpies monedes. Com aquests eren més rics van ser les que es van produir en massa i també amb or.
El més característic és que tenien retratades el rostre d'una persona, de la família reial a ser concret, en la qual també es gravava el seu nom.
Això ha perdurat fins el temps actual, on veiem a un personatge important de perfil o en una posició heroica, duent a l'altra banda un escut o un símbol important de l'estat.
L'última moneda d'aquest període fou el dracma d'Estrató II.
A continuació, us deixo un vídeo en què podreu veure més informació sobre l'antiga moneda de Grècia.
Isabel Ortuño
4t ESO
Comentaris
Les monedes que he trobat més interessants son les del període hel·lenístic, ja que son les monedes d'aquella època que van ser més adulterades. Algunes d'aquestes van arribar a tenir un 50% de coure.
Mai havia llegit res sobre les monedes gregues, però gràcies a aquesta entrada he pogut apendre on van aparèixer les primeres monedes, de què estaven fetes i veure les diferents monedes que hi han han hagut durant el temps. Bona feina