EPICUR I EL PLAER
Epicur va néixer a Samos al 341 aC i va morir a Atenes al 270 aC. Era un filòsof grec i un dels més singulars i polèmics de la filosofia hel·lenística.
Hulton Archive-S.III.D.C
Va ser el qui va fundar l'escola el Jardí i per una altra banda va fundar l'escola de l'epicureisme. Se'l considerava el pare de l'epicureisme a Atenes. L'escola fou anomenada així, per l'existència d'un jardí, que era el lloc preferit on els seus membres es trobaven, a base d'això Epicur va prendre aquest nom.
A l'escola el Jardí, s'estudiava la física atomista de Demòcrit. Demòcrit era el que defensava que tota la realitat estava constituïda per matèria. Composta per àtoms (unitats mínimes de la matèria, indivisibles).
El pensador defensava els plaers de la vida com: menjar el teu plat preferit, dormir quan estàs molt cansat, procrear…
DIVISIÓ DE LES 3 APARTATS DE LA FILOSOFIA
Era un filòsof hedonista, que dividia la seva filosofia en 3 grans apartats: Lògica, Física i Ètica
Lògica o canònica (primera part de la filosofia epicúria):
Intenta diferenciar el que és vertader del que és fals. Deia que la base del coneixement era la sensació, que es produeix quan les imatges que es desprenen d'altres cossos arriben als nostres sentits. Davant les sensacions l'ésser humà reacciona amb dolor o plaer donant-li importància en els sentiments. Així que Epicur anomenava "idees generals" a la repetició d'aquests sentiments que són gravats a la memòria. En ser la sensació, la base del coneixement, han de ser clares i estar ordenades i estructurades.
Física (segona part de la filosofia epicúria):
Estudia la naturalesa. La realitat està formada per dos elements fonamentals: Els àtoms i el buit. Pensa que la realitat com els àtoms que la formen, és eterna. Va ser influenciat per la doctrina de Demòcrit, però la modificava a vegades, ja que no volia acceptar el determinisme que l'atomisme comportava en la seva forma original. Per això introdueix un element d'atzar en el moviment dels àtoms.
Ètica (tercera i última part de la filosofia epicúria):
Epicur deia que a través dels plaers mesurats podem arribar a la felicitat.
A l'Ètica d'Epicur podem fixar-nos en dos grans blocs. D'una banda tot allò que pretén evitar, que és la por, en les diverses maneres i per un altre lloc allò que es persegueix per considerar-ho bo i valuós.
Gran part fonamental de la filosofia d'Epicur és la lluita contra les pors que paralitzen a l'ésser humà. Com ara; la por als déus, la por a la mort, la por al dolor i la por al fracàs en la recerca del bé. Epicur, deia que no tenia sentit témer la mort, que només havíem de témer al patiment.
3 TIPUS DE PLAERS
Plaers naturals i necessaris:
Són els plaers necessaris i bàsics per viure, que ens demana la nostra naturalesa o instints, com ara el sentiment de seguretat, dormir, calmar la set….
Plaers naturals i no necessaris:
La conversa amena, la gratificació sexual i les arts. Augmenten el goig dels necessaris i naturals. Però aquest plaer no és necessari, com ara menjar, no desmesuradament sinó com un gastrònom. És millor menjar una fruita de qualitat, que una fruita dolenta.
Plaers ni naturals ni necessaris:
Són els plaers generats per opinions poc reflexionades.
Ens sentim atrets per comprar algun aliment que està de moda menjar o un aliment podem obtenir una gran felicitat, això t'ànima a comprar-ho, però al veure que el producte obtingut, no t'omple la felicitat que pensaves que obtindries, et causen dolor.
Gran part dels nostres desitjos són enganyats per les nostres debilitats. Una persona que està satisfeta amb si mateix, no cau en aquestes trampes en canvi una persona que si està satisfeta no.
Per finalitzar, aquí tenim un vídeo hem més informació, sobre Epicur.
Najlae Amazian
4t ESO
Comentaris
Una informació que podem afegir és que la filosofia helenística es va desenvolupar durant l'helenisme,un període que va des de l'imperi greg (finals del segle IV a.C fins la conquesta dels romans a mitjans del segle II a.C