LES VIES ROMANES

Escrita per -
A mesura que Roma es va anar expandint, els seus enginyers i soldats van construir una xarxa de vies per unir totes les províncies de l'imperi. En primer lloc es van fer per motius militars, per facilitar el desplaçament de tropes. Més endavant es van utilitzar per motius comercials o administratius. 

    Via romana de Càparra


La decisió de construir les vies romanes la prenia l'aristocràcia o el senat, però a vegades es demanava l'opinió al poble romà. Una vegada decidida la construcció hi havia una comissió senatorial, o un censor, o un edil, que s'havien d'assegurar que el projecte es portés a terme. El manteniment de la via el portaven a terme les ciutats més properes. 



Cada via tenia diferents parts que la componien:
1. Fonament de pedres de mida mitjana (statumen). 
2. Capa de sorra o grava (rudus).
3. Capa de pedres triturades (nucleus).
4. Paviment de lloses de pedra, còdols, o grava (pauimentum).
5. Fileres de pedres que delimitaven l'amplada de la via.

    Parts d'una via romana

L'amplada d'aquestes vies podia ser molt variada, des de 2'40 metres, fins a 12. Sempre que podien intentaven que aquestes fossin rectes, per això, construien ponts per salvar el desnivell del terreny. Normalment, aquests ponts es construïen intentant estalviar el màxim de material possible, així doncs solien tenir forma de falca per utilitzar el mínim possible d'arcs. 

Les vies romanes es podien classificar segons la seva ubicació i funció:
- Les viae publicae; unien les ciutats més importants. Eren públiques, per tant, estaven pagades amb els impostos dels ciutadans romans. Entre aquestes es podien trobar les viae militae (d'ús militar) i les viae consulares (d'ús comercial).
- Les viae vicinales; comunicaven pobles i ciutats menys importants.
- Les viae privatae; unien propietats privades i eren d'ús particular, ja que, estaven financiades pels particulars (patricis). 

Al nostre país hi havia una de les vies romanes més importants, paralel·la a la costa, i que anava des dels Prirneus fins a Cadis. Primer es va anomenar via Herculea i més tard via Augusta.

    Mapa de la via Augusta



Estel Iborra
4t ESO

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació