LES VIES ROMANES
A mesura que Roma es va anar expandint, els seus enginyers i soldats van construir una xarxa de vies per unir totes les províncies de l'imperi. En primer lloc es van fer per motius militars, per facilitar el desplaçament de tropes. Més endavant es van utilitzar per motius comercials o administratius.
La decisió de construir les vies romanes la prenia l'aristocràcia o el senat, però a vegades es demanava l'opinió al poble romà. Una vegada decidida la construcció hi havia una comissió senatorial, o un censor, o un edil, que s'havien d'assegurar que el projecte es portés a terme. El manteniment de la via el portaven a terme les ciutats més properes.
Cada via tenia diferents parts que la componien:
1. Fonament de pedres de mida mitjana (statumen).
2. Capa de sorra o grava (rudus).
3. Capa de pedres triturades (nucleus).
4. Paviment de lloses de pedra, còdols, o grava (pauimentum).
L'amplada d'aquestes vies podia ser molt variada, des de 2'40 metres, fins a 12. Sempre que podien intentaven que aquestes fossin rectes, per això, construien ponts per salvar el desnivell del terreny. Normalment, aquests ponts es construïen intentant estalviar el màxim de material possible, així doncs solien tenir forma de falca per utilitzar el mínim possible d'arcs.
Les vies romanes es podien classificar segons la seva ubicació i funció:
- Les viae publicae; unien les ciutats més importants. Eren públiques, per tant, estaven pagades amb els impostos dels ciutadans romans. Entre aquestes es podien trobar les viae militae (d'ús militar) i les viae consulares (d'ús comercial).
- Les viae vicinales; comunicaven pobles i ciutats menys importants.
- Les viae privatae; unien propietats privades i eren d'ús particular, ja que, estaven financiades pels particulars (patricis).
Estel Iborra
4t ESO
Comentaris