SACRIFICIS ROMANS


L'Antiga Roma va practicar diverses formes de sacrificis humans en els primers segles que després van subsistir transformades sota la forma de les sagnants morts circenses. El gladiador sembla haver estat pres dels etruscos com una forma de mort ritual en combat.

Durant els primers anys de la República, les persones que no havien complert les seves promeses o enganyat a uns altres eren ofertes als déus. Els romans oferien presoners de guerra i les verges als ragis i larvae.

També a l'Imperi Romà l'estesa pràctica de matar als fills (filicidi) es relacionava amb la patria potestas que autoritzava els pater famílies a «vendre, matar, oferir als déus, subordinar a qualsevol ocupació i devorar als fills».

Segons Plini, els sacrificis humans van ser abolits per decret senatorial de l'any 97 a. C. i l'Imperi Romà va prohibir aquests ritus a tot arreu considerant-los bàrbars.

No obstant això, diversos investigadors han considerat que les morts circenses adoptades pels romans van ocupar un lloc social similar als sacrificis humans. La crucifixió de milers d'esclaus en la Via Sacra en ocasió de l'aixecament d'Espàrtac , també ha estat assimilada als sacrificis humans, encara que més bé formarien part dels càstigs imposades pel codi penal de l'Antiga Roma.

Judit Micó
4t ESO                                       

Comentaris

Adrià Sanchez ha dit…
Mai hauria dit que en aquells temps les persones sacrificaven a altres d'una manera tan cruel, tampoc penso ni comparteixo les idees de les persones d'aquella època.

Penso que no era just per una persona tindre que morir per no cumplir una paraula, penso que les persones haurien de morir per casos greus per poder causar algun dany dins de la societa i tampoc entenc la idea que donaven dins de lo del pater familia penso que és inacceptable que un pare mati al seu pròpi fill,tot i això m'ha semblat una entrada molt interessant que de moment ningú havia fet! Molt bona entrada Judit!
Carla Espinosa ha dit…
La gent en aquella època era realment cruel, sempre feien sacrificis com a ofrena cap als déus i sempre sacrificaven o animals o persones, cosa que trobo molt injusta. Perquè com bé has explicat als presoners de guerra i a les verges les oferien als ragis i larvae.

O bé ho feien com a càstig, però no ho trobo massa normal que pel fet de no complir la seva paraula, o fins i tot el dret que tenien els pares de oferir, matar o vendre als seus propis fills.

Molt bona entrada Juditª
Maria Guallar ha dit…
Aquesta crueltat que la gent solia tenir em posa la pell de gallina. Sacrificar animals ja em sembla malament, els sacrificis humans són, bé, inhumans. Ja sigui com a càstig o com a ofrena, els sacrificis de sang no em semblen normals, especialment com alguna gent és capaç de donar a gent de la seva família per sacrificar i estar-ne orgullós.
Bona entrada, Judit.
Unknown ha dit…
En aquella época poder sacrificar persones i animals estava bé, tot i això ho trobo una barbaritat, matar a persones i animals per oferir-los a Déu... Pot ser que fins i tot els sacrificats estaven orgullosos de poder ser una ofrena per als Déus. Sort que la societat humana ha avançat!!

Molt bona entrada.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES