ÈDIP REI

Èdip rei és una tragèdia grega escrita per Sòfocles en el moment d'esplendor de l'Atenes democràtica. En les seves obres parla de la naturalesa humana, el patiment i la possibilitat d'error dels humans. A més, ell és el que introdueix al teatre un tercer actor i en aquesta tragèdia que ara explicaré es veu clarament el seu interès per parlar del destí, que ningú pot fugir d'ell i que en un moment o altre, tot i que vulguem escapar-nos, acabarà passant el que el destí desitgi.

Sòfocles

El mite comença quan Laios i Iocasta, reis de Tebes volen tenir un fill i van a consultar a l'oracle per saber quin seria el destí del seu fill si nasqués. L'oracle els diu que si el noi arriba al món, aquest assassinaria Laios i després es casaria am Iocasta. Sense voler-ho però, Iocasta es queda embarassada i dona a llum a un nen que l'anomenen Èdip. 

Davant l'advertiment de l'oracle, els pares es veuen obligats a abandonar el seu fill en mans d'un pastor que el durà a una muntanya per a què sigui devorat per les feres. El pagès no va poder deixar el nadó allà i va decidir donar-lo a un altre pagès que el va dur a Corint, un poble a l'altre costat de la muntanya on la reina i el rei estaven intentant tenir un fill però no se'n sortia.

Èdip va créixer amb ells, i quan va fer-se gran, les discussions sobre l'herència al tron van esdevenir un problema ja que ell era el més gran dels germans, però no era fill de sang dels reis (cosa que Èdip desconeixia). En veure això, Èdip va dirigir-se a l'oracle per saber què passaria i aquest li va dir que mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. Quan va sentir les paraules de l'oracle, Èdip va marxar lluny de Corint per a evitar aquell fet.

Esfinx

Pel camí es troba amb un carruatge que no el deixa passar i es disputen en una batalla on Èdip acaba matant els acompanyats i a l'home que comandava el carruatge que era Laios, rei de Tebes i el seu propi pare. Èdip, després d'aquesta batalla arriba a Tebes, es troba amb l'Esfinx, un monstre que no el deixaria passar ni restar viu si no responia correctament a una pregunta, que era la següent: "Quin és l'animal que primer camina a quatre potes, després amb dues i finalment amb tres?". Èdip, per sorpresa de tothom, va encertar la resposta i va fer així que l'Esfinx marxés per fi d'aquella ciutat. Gràcies a la seva actuació, es converteix en el rei de Tebes i es casa amb Iocasta, reina vídua del poble i, recordem, la seva pròpia mare.

A causa de la mort del rei de Tebes no venjada, s'origina una pesta i Èdip promet trobar el responsable de la mort de l'antic rei i castigar-lo durament.

Després d'un temps, Èdip acaba descobrint el que semblava impossible; que el responsable de la mort del rei fos ell, i que a més, fos el seu propi pare! En descobrir això, Iocasta, desesperada es suïcida i Èdip es buida les conques dels ulls.

Diuen que les tragèdies tenien un objectiu catàrtic, és a dir, fer reflexionar al públic que gaudia de l'obra. Us sembla que funcionava? Reflexioneu sobre el tema, què us sembla?

Per cert! sabríeu endevinar la pregunta que l'Esfinx realitza a Èdip?

Clàudia Martínez

1r Batx