NOMS ROMANS
A Roma els noms propis es posaven al vuitè dia després del naixement a les noies, en canvi als nois el novè dia. Aquest dies eren anomenats, dies lustricus, i en ell, el recent nascut era legitimat pel seu pare davant la llar domèstica, això es realitzava entre la cerimònia d'alçar al nounat del terre (tollere filium) i agafar-lo en braços.
Després d'haver purificar-los se'ls donava el nom de pila, per ells el praenomen, sempre coincidia amb el nom d'algun avantpassats, a la noia sempre se'ls donava el seu nomen coincident amb el de la seva família.
Només se'ls podia afegir un cognom que corresponia a un numeral, per distingir si havia nascut abans o desprès, es a dir, la seva posició en el naixement: Prima, Secunda, Tertia, Minor...
Els praenomina era un catàleg reduït de noms de manera que es diferenciaven fàcilment per les seves abreviatures:
Els nois de classe noble i amb edat adulta, disposaven de tres noms (Tria nomina), que eren el praenomen, el nomen que era el corresponen als seus gens, i un cognomen.
En aquest documents administratius, normalment hi posaven també la tria nomina del pare, de l'avi i a la tribu a què pertanyien, per exemple: Marcus Tullius Marci fillius Marci nepos Cornelia tribu Cicero.
Sandra García
4t ESO
Comentaris
M'ha sorprès que els noms propis dels nois es posessin un dia més tard als nois que a les noies, i no entenc per què... suposo que malauradament tot serà per alguna raó masclista.
Realment m'he fet un gran embolic amb l'organització dels noms... Tot i així, he de dir que m'ha sorprès com abreviaven els praenomina, és a dir, els noms.
Per altra banda, ja sospitava que la gent de classe més alta que els demés tinguessin una diferència en el seu nom, en aquest cas és que disposaven de tres. Suposo que seria com tots nosaltres avui dia, tot i que també depèn dels països ja que en el meu cas jo en tinc quatre, (2 noms i 2 cognoms) i conec d'altres països on es posen 2 o 3 o molts més noms de pila, a part dels cognoms. Com també hi podem trobar encara avui dia països on el cognom de la mare no es posa ni tan sols al DNI...
Pel que fa a la tria nomina del pare, de l'avi i a la tribu a que pertanyien, he de dir que ja em sonava una miqueta ja que en molts casos ho he vist, com seria en el cas de molts emperadors, etc.
La forma en què els hi posaven el nom era molt complexa com podem apreciar en l'exemple que has posat al final de l'entrada, sincerament crec que és millor el sistema que utilitzem en l'actualitat, ja que el nom és breu i clar.
Com totes les coses, els noms també evolucionen i segur que si ens posessim a investigar sabríem d'on prové el nostre i probablement trobariem les seves arrels en aquests nostres avantpassats.
Una entrada molt interessant!!
Està molt bé que ens facis una petita explicació d'aquest tema, ja que jo per exemple pensava que en aquella època era possible que s'utilitzés el sistema que utilitzem nosaltres actualment.
El fet que m'ha cridat l'atenció es que a les noies els hi posaven el nom abans que als nois, amb això es pot veure que les diferències entre homes i dones sempre s'han donat, fins i tot a l'hora de posar nom als fills, realment m'ha sorprès bastant.