FAETÓ I EL CARRO DEL SOL

Faetó era el fill d'Heli, el déu grec del sol, i d'una dona mortal anomenada Clímene. Va créixer amb la seva mare i es va convertir en un jove molt orgullós i presumit. Els seus amics es reien d'ell per les seves afirmacions sobre la divinitat del seu pare, Heli. Fart de ser objecte de burla, Faetó va decidir fer un viatge per trobar al seu pare i confirmar la veritat sobre la seva ascendència.

Quan Faetó va trobar Heli, li va demanar una prova de paternitat. Heli, feliç de retrobar-se amb el seu fill, li va oferir la possibilitat de fer-li  qualsevol desig. 

Faetó, amb molta ambició i sense entendre del tot la magnitud del seu desig, va demanar el privilegi de conduir el carro del sol durant un dia. Aquest carro celestial era tirat per cavalls alats i portava el sol pel cel, proporcionant llum i calor a la Terra.  Malgrat les reserves i la consciència dels perills, Hèlios va acordar complir el desig de Faetó.

Abans de partir, Heli va advertir al seu fill sobre els perills que implicava la tasca. Li va explicar que mantenir el carro en moviment requeria força i control, ja que els cavalls eren poderosos i el viatge pel cel estava ple de desafiaments. Malgrat les precaucions d'Hèlios, Faetó, ofuscant-se per la seva pròpia arrogància, va ignorar les advertències del seu pare.

Quan Faetó va prendre les regnes del carro del sol, els cavalls alats van sentir la manca d'experiència i control del jove. Es van descontrolar, portant el carro fora de la seva ruta habitual i causant el caos al cel. La Terra va començar a patir les conseqüències d'aquest descontrol, amb incendis desencadenant-se i la humanitat tement la seva pròpia destrucció.

Els déus van veure el desastre i van demanar que intervingués. Zeus va llençar un llampec que va fer caure Faetó del carro del sol. Faetó va acabant perdent-hi la vida i va caure al riu Eridà. Hèlios va plorar la mort del seu fill, Faetó. Les germanes de Faetó es van convertir en àlbers, amb les seves llàgrimes com ambre, recordant per sempre el seu dolor.

La caiguda de Faetó, per Jan Carel van Eyck ( 1636-1638 )


Bruna Safont
4t ESO

Comentaris

Molt bona feina Bruna! M'ha agradat molt, sobretot la part en que Faetó no li fa cas a les advertencies del seu pare i acaba passant el que ell creia, que no podría controlarlo tot i moriría.
Aya El Kelai ha dit…
Quina història tan intensa la de Faetó, la seva arrogància el va portar a voler conduir el carro del sol, i això va causar un caos a la Terra. És impactant que les seves germanes es transformessin en àlbers, amb llàgrimes convertides en ambre. Un bon recordatori que les accions sempre tenen conseqüències!
Aina Cruz ha dit…
Molt bona entrada Bruna!, M'ha encantat, especialment la part on Faetó no fa cas dels avisos del seu pare i al final passa just el que ell temia: que no podria controlar-ho tot i acabaria morint.
Alba Gabasa ha dit…
Molt bona entrada Bruna! M'ha agradat molt com expliques la història de Faetó, que per voler demostrar que podia ser com el seu pare, acaba patint les conseqüències de no escoltar els consells. És trist veure com la seva arrogància el porta a un final tan tràgic, i també m'ha impactat que les seves germanes es converteixin en arbres per plorar-lo per sempre.
Pol Fernàndez ha dit…
És una entrada captivadora que narra amb gran detall la tragèdia de Faetó i la seva relació amb Hèlios. L'entrada aconsegueix transmetre la intensitat del mite, destacant l'arrogància de Faetó i el devastaro desenllaç. M'ha impactat moltíssim la imatge de la caiguda de Faetó. Molt bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES