ELS ANIMALS DE L'ANTIGA GRÈCIA

A l'antiga Grècia, els animals eren una gran part de l'ecosistema, i no només això, sinó que també ocupaven un lloc destacant en la mitologia, la cultura i fins i tot en la vida quotidiana dels grecs. Hi havia molts animals diferents molt representatius, des del majestuós cavall, fins al temible lleó.

Cada animal jugava un rol diferent en la narrativa grega, reflectint virtuts, valors, temors, desafiament...

Com ve he dit abans, entre els animals més venerats de l'època, es trobava el cavall, que significava el poder, la velocitat i la noblesa. Els grecs apreciaven la destresa dels cavalls, per això els utilitzaven per a la guerra i els esports, com es demostra en els Jocs Olímpics antics, on les curses de carrer eren una de les procés més emocionant i entretingudes.

Cavalleria grega

A més, els cavalls també eren associats a deus, com per exemple, Posidó, el déu dels mars, i Hel·lena, filla de Zeus i Leda, que tenia una gran habilitat amb els cavalls.

D'altra banda, tenim el lleó, més conegut com el famós lleó de Nemea, que era una les bèsties mítiques que Hèracles va derrotar com a part dels seus Dotze treballs. Aquesta fera simbolitzava el perill i els desafiaments que l'heroi havia de superar en el camí cap a la immortalitat i la glòria. De fet, els grecs el consideraven els lleons com a animals majestuosos, però sobretot temibles. De fet, en moltes versions, el lleó de Nemea es descriu com a una representació de la supèrbia i els vicis.

Lleó de Nemea

Encara que ens sembli un animal poc interessant, els ocells també tenien un paper destacat en la mitologia grega, ja que eren vistos com a missatgers de déus i símbols de divinació i prestigi. Per exemple, l'àliga era associada amb Zeus, el rei dels déus, i sovint es  representava com a portadora dels seus missatgers com a símbol d'autoritat divina. D'altra banda, l'ocell més conegut en la mitologia grega, era el Fènix, un ocell fabulós que es creia que era immortal i que es cremava i renaixia de les cendres, per així simbolitzar el cicle de la mort i la renaixença.

El mite de l'ocell fènix

També, cal destacar les serps, com per exemple, la serp pitó, que guardava el santuari de Delfos i era consultada com a oracle per molts grecs, Les serps eren vistes com criatures amb poders màgics i divins, i sobretot capaces de revelar els secrets de l'univers i del futur de cadascú.

La serp de pitó, Eugène Delacroix

Finalment, vull mencionar un animal que tots avui en dia tenim molt normalitzat i forma part de les nostres vides, aquest és el gos. Els gossos eren molt valorats pels grecs, no només com a animal de companyia, sinó també com a guàrdies, caçadors i fins i tot animals de guerra. El gos més famós de la mitologia grega és el Cèrber, el gos de tres caps, que guardava l'entrada a l'inframón, impedint que els morts sortissin i que els vius hi entressin sense permís. Aquest paper de guardià del món subterrani reflectia la importància dels gossos en la protecció i la seguretat, tant en la vida real com en la mitologia.

Cèrber - William Blake

Així doncs, els animals de l'antiga Grècia, no només formaven part de l'entorn natural, sinó que també jugaven un paper central en la cultura, la religió i la vida quotidiana dels grecs. Cada criatura aportava significats profunds i simbòlics a les narracions.

Nora Agulló i Font 

4t ESO