PÍRAM I TISBE: ESTIMAR PER VIURE I MORIR PER ESTIMAR

En la mitologia grega i romana, la idea de l'amor impossible surt reflectida en diversos mites com Dido i Enees, el mite d'Orfeu i Eurídice i els enamorats Píram i Tisbe. En aquests mites, l'amor impossible és provocat per diferències socials, morts i fins i tot per divinitats que intervenen en la història. Si ampliem la mirada, la tragèdia en l'amor ha estat una temàtica recurrent al llarg de la història en general. Surt representat en literatura, en art i en teatre. 

Si pensem en l'amor tràgic, l'obra per exel·lència és "Romeu i Julieta" de William Shakespeare. Dos enamorats prohibits que, per culpa de les seves famílies i diversos malentesos, acaben tenint un final tràgic. Es diu que Shakespeare per escriure la seva gran obra es va inspirar en el mite grec de Píram i Tisbe.

William Shakespear, autor de Romeu i Julieta

Píram i Tisbe eren dos joves enamorats que vivien a Babilònia, l'un al costat de l'altre. Píram era l'home més guapo de la ciutat i Tisbe era la millor entre totes les altres dones, però les seves famílies estaven enfrontades i havien prohibit als seus fills cap mena d'interacció. Tot i això Píram i Tisbe van caure enamorats l'un de l'altre i es comunicaven per senyes quan ningú els veia. Les seves cases estaven separades per un mur i els enamorats solien comunicar-se xiuxiuejant per una petita esquerda que hi havia a la paret que els separava.

Julieta i Romeu també eren de famílies enfrontades en la mateixa ciutat de Verona. Tot i que no eren veïns, els dos enamorats, igual que Píram i Tisbe, també s'havien de comunicar d'amagar. Tant el mur que separava als enamorats babilonis com el balcó des d'on Julieta i Romeu s'havien de comunicar representen la separació i les adversitats que tenien, i que tot i la separació, la connexió entre dues persones va més enllà dels obstacles físics. 

Píram i Tisbe un dia van decidir trobar-se en secret fora de la ciutat, prop d'una font, sota una morera. Tisbe va ser la primera en arribar i mentre esperava que Píram es presentés, va veure un lleó amb la boca plena de sang. Tisbe es va espantar i va fugir per amagar-se'n en una cova. Al marxar corrents, sense adonar-se, va perdre el seu vel. Quan Píram va arribar a la font on havien quedat, el primer que va veure va ser el vel ple de sang que Tisbe havia deixat enrere. En veure el vel, Piram va creure que un lleó havia matat la seva enamorada i desesperat per haver perdut l'amor de la seva vida, Píram es va suïcidar amb la seva espasa. 

Quan Tisbe va tornar de la font i va descobrir la tragèdia del seu enamorat per suïcidar-se amb la mateixa espasa. La sang dels dos enamorats va tenyir de morat els fruits de la morera. Per això la morera és sovint utilitzada per representar la tragèdia amorosa. 

        Pyramo y Tisbe, Gregorio Pagani 

Un malantès també és la causa de la mort de Romeu i Julieta. En totes dues històries el destí acaba sent el mateix. L'amor de Píram i Tisbe és un amor apassionant i que els fa estar vius al experimentar-lo però és aquest mateix amor la causa de la seva mort. L'amor pot ser la font de la teva felicitat com pot ser la de la teva més gran desgràcia. 

Però al final, quina millor manera de morir que morir per qui estimes?

Aina Garcia 

4t ESO

Comentaris

Tigist Masllorens ha dit…
Una curiositat sobre el mite és la seva influència en la literatura i l'art al llarg dels segles. Aquesta història d'amor tràgic ha estat una font d'inspiració per a diversos autors i artistes des de l'antiguitat fins als nostres dies. Per exemple, aquest mite apareix en les "Metamorfosis" d'Ovidi, una obra clàssica de la literatura llatina. A més, l'escriptor anglès John Gower també va incloure la història de Píram i Tisbe en la seva obra "Confessio Amantis" (La confessió de l'amant), escrita al segle XIV. Bona entrada!
Bruna Safont ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada! M'ha agradat com compares els mites de Píram i Tisbe amb Romeu i Julieta per ressaltar les similituds, també la imatge simbòlica de la morera i com reflecteix la fragilitat de les relacions. Respecte a la teva pregunta, em fa pensar que l'amor pot ser molt poderós. Personalment, crec que morir per qui estimes pot ser vist com un acte profund i significatiu.
Martina Pareras ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada Aina, sobretot la teva reflexió final sobre l'amor!! Crec que el fet que Píram i Tisbe no poguessin interaccionar va fer que el seu amor creixés. Tu que opines? També voldria afegir que després de la mort dels dos enamorats les seves famílies van deixar els malentesos a un costat i van enterrar-los junts.
Gil Claramunt ha dit…
Molt interessant!!! desconeixia que Shakespeare s'inspirés en el mite de Píram i Tisbe per escriure una de les seves obres més conegudes: Romeu i Julieta. És veritat que moltes de les obres de Shakespeare són històries amb un final tràgic com molts dels mites grecs i romans. Però aquest autor s'ha inspirat en altres mites grecs per escriure altres de les seves obres, com és el cas de"Troilo i Crèsida" que es basa en les històries de mites de la guerra de Troia.
Està molt bé trobar referències de mites de l'antiga Roma en obres que s'han escrit segles després.
Amina Boukhzar ha dit…
La inspiració cap a la mitologia grega i romana és molt present ara com ho va ser antigament. Pel que podem veure els temes com l'amor i el drama són temes que ens agrada redactar o llegir, podem veure que els interessos dels ciutadans d'aquelles èpoques i les nostres són molt semblants i continuen tenint moltes semblances i ens continua entretenint i apassionant molt les idees d'amor, de Píram i Tisbe van sorgir Romeu i Julieta, de Romeu i Julieta van sorgir moltes històries més com per exemple "West Side Story".
Irene Roldán ha dit…
Hola, has redactat una bona entrada, enhorabona! Jo voldria contradir la teva reflexió final, ja que des de el meu punt de vista aquestes morts van més enllà de l'amor crec que podríem parlar de dependència emocional. Dins d'aquestes històries crec que és molt present el concepte de la "mitja taronja" i que quan la perds la teva vida ja no té sentit. Sent objectius suïcidar-te perquè la teva parella ha mort és tancar-se de banda, quan ho fas assumeixes que ja no tornaràs a ser feliç sense aquesta persona i no veus altres oportunitats de futur perquè el reduïes a estar amb aquella persona. Dit això, no crec que "morir per amor" sigui la millor manera de morir (almenys no en aquest cas).
Maria Teresa Valls ha dit…
És curiós com les històries i els mites sempre serveixen d'inspiració per altres autors. De la mateixa manera en què Shakespeare es va inspirar en el mite grec, moltes històries actuals estan inspirades en obres de l'autor anglès. Per exemple, Romeu i Julieta van inspirar West Side Story i Hamlet va inspirar a la pel·lícula de Disney del Rey León.
Ishtar Botey ha dit…
Molt bona entrada Aina! M'ha agradat molt com ho has explicat i la teva reflexió final m'ha semblat molt poètica! M'has fet pensar i reflexionar.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES