HIPÒCRATES: L'INICI DE LA MEDICINA CIENTÍFICA

A l'antiguitat sovint es veia la malaltia com un càstig diví, per tant, a la medicina sovint es barrejava amb elements místics i filosòfics. Va ser en Grècia on Hipòcrates, sovint considerat el "Pare de la Medicina", va introduir un enfocament més racional i científic per entendre i tractar les malalties (dictant així que les malalties provenien de causes naturals, no divines.)

Hipòcrates (1867-1936)

Hipòcrates va néixer al voltant del 460 a. a l'illa de Cos, a l'antiga Grècia i es creu que va escriure una espècie d'enciclopèdia mèdica constituïda entre seixanta i setanta llibres. Hipòcrates provenia d'una família de "metges", cosa que el va dur  a terme a formar-se en medicina. Va estudiar en diferents ciutats gregues i també va estar un temps a Egipte on va aprendre treballs mèdics provinents d'Imhotep. 

Quan ja era adult va fundar l'Escola de Cos, on va desenvolupar el famós Jurament Hipocràtic, un codi ètic que estableix els principis morals i professionals per als metges. Aquest jurament es destaca, ja que encara és present en l'actualitat, per la importància que se li dona a l'ètica, la confidencialitat i respecte per la vida que ha de tenir una persona a càrrec de la salut cap al pacient. Consisteix en l'obligació que tenen les persones qui lo pronuncien a entrar a les cases amb l'única finalitat de cuidar i curar els malalts, evitar tota sospita d'haver abusat de la confiança dels pacients i mantenir el secret del que cregui que s'ha de reservar.

També va proposar la teoria dels quatre humors, la qual deia que la salut depenia del equilibri d'uns fluïts concrets del cos: la sang, flegma (un tipus de moc que es produeix en el pit), bilis groga (líquid que forma part del fetge) i bilis negra (que es vinculava amb la tendència de tristesa i la melancolia).

 

Hipòcrates també va fer contribucions significatives al camp de l'anatomia i la fisiologia. Va començar a veure i a tractar el cos com un sol sistema i no per parts encara que els seus coneixements eren limitats en comparació dels estàndards actuals. Va establir una base per a futurs estudis anatòmics i va descriure òrgans, sistemes del cos humà, i malalties, com ara, l'epilèpsia. 

L'observació sistemàtica va ser una de les principals eines d'Hipòcrates, a través de la detecció de símptomes i el registre de la història clínica (que és un document on es recull la informació relativa a un pacient, i on s'esmenten tots els processos als què ha estat sotmès). El seu enfocament global de la medicina tenia en compte factors ambientals, estil de vida i nutrició al tractament dels pacients. Guiant-se per aquest fet va optar per la moderació en el tractament d'un pacient, evitant intervencions extremes i afavorint mètodes més suaus, com ara la dieta ( sobretot promovia el consum de llegums i fruites) i l'exercici. 

Irene Roldán Sánchez

1r Batx