ELS IMPULSOS D'ICAR

En la mitologia grega Ícar era fill d'un arquitecte i artesà molt hàbil anomenat Dèdal. Ell havia dissenyat i construït per ordre del rei Minos el laberint més indesxifrable del món, on allà estaria tancat el minotaure, un monstre. Aquell laberint era ple de passadissos estrets i passatges complicats perquè mai ningú pogués trobar la sortida. Un cop fet el laberint, el rei Minos va tancar allà a Dèdal i Ícar per assegurar-se que no diguessin res sobre la creació d'aquell laberint. 

Dèdal no va estar gens d'acord del seu empresonament, així que va fer el possible per escapar-se i trobar una solució per ajudar el seu fill a sortir d'allà. Van estar molt temps tancats però finalment una nit Dèdal va escapar. Ràpidament, es va posar a construir unes ales per ell i pel seu fill perquè definitivament fossin lliures. Les ales li van costar bastant temps en construir-les, ja que primer va haver de pensar amb quins materials ho havia de fer. Finalment ho va fer amb plomes d'ocell que anaven enganxades amb cera. 

Les va provar per comprovar que li funcionessin i es va dirigir cap al laberint. Allà es va retrobar amb el seu fill, el va equipar i li va donar unes petites instruccions:"Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix la humitat obstruirà les teves ales, però si ho fas molt alt la calor fondrà la cera. Si no et separes de mi no et passarà res." Però Ícar, emocionat per tenir el poder del vol, ràpidament va oblidar els advertiments que li va dir el seu pare. En començar a volar es va separar d'ell i va volar massa amunt, tan amunt que els rajos del sol van fondre la cera de les seves ales i va anar caient a poc a poc al mar. Un mar que ara és anomenat mar d'Ícària. El seu pare només es va quedar amb les restes de les ales del seu fill, ja que va desaparèixer pel mar.

La caiguda d'Ícar, Jacob Peeter Gowy

Caterina Cuspinera 
4t ESO

Comentaris

Irene Roldán ha dit…
Hola m'ha agradat la teva entrada!

Sabies com a curiositat que hi ha un trastorn psicològic que es diu "complex d'Ícar"? Els psicòlegs van inspirar-se en aquest mite per explicar com els humans normalment aspirem a més del que se'ns es possible aquest sentiment és conegut com l'avarícia. De fet, molts artistes que van arribar lluny gràcies a la seva avarícia en molts casos també va ser aquesta mateixa la causa de la seva decadència. Si hagués de posar un exemple, seria Freddie Mercury (et recomano veure la pel·lícula que van fer sobre ell "Bohemian Rhapsody" per entendre millor l'exemple).
Nora Agulló ha dit…
Carai Caterina! Que bé! M'ha agradat moltíssim la teva entrada, és molt interessant.

Sabies que simbolitza aquest mite? Doncs mira, primer de tot simbolitza la joventut, la història d'Ícar està marcada per l'essència de la joventut. Ícar era un jove impulsiu que es deixava influenciar fàcilment. En segon lloc, també fa referència a l'ambició humana, a Dèdal no li va importar el risc que posava les dues vides. Des de l'inici, la seva ambició va ser el que el va portar a quedar atrapat en una illa, quan va decidir assassinar el seu nebot.
Amina Boukhzar ha dit…
Avarícia, orgull, curiositat, impuls... Un o tots a la vegada van influir a Ícar a fer el que va fer. Però no només ell té un d'aquests adjectius, la majoria dels humans també els tenim i abunden sobretot en la joventut. Durant aquella etapa de la nostra vida volem experimentar a la nostra manera i descobrir tots els límits possibles. Això comportar que a vegades els límits als quals volem arribar no siguin bons per nosaltres i d'això aprenem. En el cas d'Ícar no va poder sobreviure per aprendre del seu error i no va sentir els consells i advertències del seu pare. Penso que nosaltres podem aprendre d'aquesta i altres històries per saber que hi ha límits els quals no hem de superar i que sentir consells o advertències no sempre és dolent, al contrari podem aprendre molt d'altres persones que tenen més coneixement o experiència que nosaltres!
Aina Garcia ha dit…
Una entrada molt interessant Caterina!
Jo crec que Ícar representa totalment a la joventud. Ícar té curiositat, i vol aspirar a tot el possible (i impossible), així és com son molts adolescents a la nostre edat, tenen aspiracions irreals i fan tot el possible per aconseguir-ho però tal i com ensenya el mite d'Ícar, no tot es possible, aquest mite ensenya a no anar més enllà del que una mateixa persona pot.
Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada, m'ha agradat molt el mite i com l'has explicat. Coneixia la historia del minotaure, però no sabia que el laberint sortia a altres mites coneguts. M'he quedat amb el dubte de saber com Dèdal va aconseguir escapar del laberint i despres crear les ales per salvar a Icard.
Molt bona Feina.
Maria Teresa Valls ha dit…
El mite d'Ícar i Dèdal és molt conegut, la majoria de nosaltres n'hem sentit a parlar algun cop. Però sabies que li va passar a Dèdal després de la tràgica mort del seu fill? Doncs va arribar a l'illa de Sicília on va ser acollit pel rei. Tot i que el rei Minos va intentar perseguir-lo no ho va aconseguir. A Sicília, Dèdal va poder continuar amb la seva labor d'arquitecte i artesà. Gaudint d'una tranquil·litat més que merescuda.
Caterina Cuspinera ha dit…
Moltes gràcies per tots els comentaris que m'heu fet! He après moltes coses que no n'havia sentit a parlar mai, com per exemple el trastorn de complex d'Ícar. Es un trastorn que pel que es veu ho han patit molts famosos, va molt relacionat amb el que passa en el mite. Tampoc m'havia plantejat el punt de veure a Ícar representar en la joventut d'avui en dia. Si que es veritat que quan som adolescents tendim a voler experimentar i descobrir per el nostre compte, sense fer gaire cas als mes grans, en el cas d'Ícar li passa que per no fer cas acaba mal parat.
Gràcies de nou a tots!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES