Per entendre l'origen dels Déus olímpics hem de situar-nos primerament al mite de Cronos. Cronos era un tità, fill d'Urà (el cel) i Gea (la terra), quan va créixer es va cassar amb la seva germana Rea. Un dia Cronos va sentir la profecia de què un dels seus descendents li trauria el tron. Va ser a partir d'aquell moment que cada vegada que un dels seus fills naixia ell se'l menjava. En total va devorar a cinc fills, fins que, la seva dona ja farta de la situació va decidir que quan naixés el seu sisè fill l'amagaria. En comptes va embolicar una pedra que simulés que era el nen i li va entregar a Cronos el qual no va sospitar res i llavors el va devorar.
Zeus a causa d'això va créixer en secret a l'illa de Creta, criat per nimfes i educat per la cabra Amaltea.
Cabra Amaltea, Gian Lorenzo Bernini
1615
Quan va ser adult, Zeus, va tornar per enfrontar al seu pare i alliberar als seus germans que van lluitar al seu costat. Tots plegats van lluitar en la guerra de Titanomàquia, enfrontant-se als titans. D'aquesta guerra els déus olímpics es van alçar com a vencedors, i van enviar als titans al Tàrtar (una cel·la de l'inframon).
D'aquest mite van aparèixer els primers sis déus olímpics, que són:
- Zeus: És el déu del cel i del llamp sent aquest mateix el símbol que el representa juntament amb l'àguila, el ceptre i la corona. Zeus és l'encarregat de mantenir l'ordre entre el món diví i el mortal, ja que és considerat el rei dels déus. Tot i això el seu caràcter també podia ser venjatiu si se sentia desafiat.
Zeus Hel·lenístic
-Hera: Hera és la deessa del matrimoni, la família i la llar. També va ser considerada la protectora de les dones cassades. Ella era representada amb la magrana, la vaca i el més important de tots el paó que era la seva au sagrada i simbolitzava la vigilància. Del seu caràcter podem dir que era gelosa i venjativa, ja que no van ser poques les vegades que va castigar les amants i fills il·legítims del seu marit Zeus. Per entendre-la millor i de forma més pròxima en l'actualitat us adjunto aquesta cançó:
-Demèter: És la deessa de l'agricultura i la cuita, es diu que va ser ella qui va ensenyar als humans com conrear la terra i recol·lectar els aliments. Sovint és representada amb l'espiga del blat i la torxa. Aquesta última està relacionada amb la cerca de la seva filla Persèfone qui va ser segrestada per Hades. Sobre el seu caràcter podem dir que era molt estricta i protectora cap a la seva filla.
Demèter copia Romana
-Hestia: És la deessa verge que protegeix la llar i el foc sagrat, va ser la filla més gran de Cronos i Rea. El seu poder consistia a donar calidesa, seguretat i estabilitat a les llars gregues. Sovint se la representa sostenint una flama a la mà esquerra i amb un vel que la cobreix des del cap fins als peus. Cal recalcar el seu caràcter, ja que portava harmonia, unitat i era molt pacífica.
En aquesta cançó expliquen per sobre una mica més sobre ella i la seva història.
-Posidó: Va ser el déu dels mars i els rius també va ser el causant d'alguns desastres naturals (terratrèmols, inundacions, tempestes, etc.). Cal destacar que tenia grans canvis d'humor i quan s'enfada podia arribar a destruir illes senceres. Se'l representa amb el trident, barba i cabell llargs i acompanyat de dofins i peixos.
La font de Posidó
-Hades: És el déu de l'inframón per això és associat amb la mort, escriptors com Homer descriuen com un home sense pietat, monstruós i detestable. És qui va raptar a Persèfone perquè es va enamorar d'ella. Finalment, el podem veure representat amb el casc que tornava invisible a qualsevol persona que el portés.
Per finalitzar voldria comentar que al llarg del text us he posat cançons sobre els diferents déus. Crec que poden agradar pel punt de vista divertit que aporten. Us animo a escoltar-les totes i dir quina és la vostra preferida i per què.
Hola Irene! M’ha encantat la teva entrada al blog! La cançó que més m’ha agradat a sigut la d’Hestia le trobat divertida i entretinguda! Moltes gràcies i enhorabona per aquesta entrada!
Em sembla molt interessant la teva entrada, ja que explica bé el mite de Cronos i dones informació organitzada de manera clara sobre les característiques de cada déu. La cançó d'Hades ha sigut la que més m'ha agradat, l'he trobat molt interessat i divertida!
Bona entrada! T'afegiria que no se sap del cert qui va cuidar de Zeus mentre estava amagat perquè Cronos no el trobés. Hi ha diferents versions sobre això. Una diu a dalt d'un arbre amb nimfes, una altra a una cova i criat per una cabra, i l'altre per la seva pròpia mare lluny del seu pare. El fet de les cançons ajuda a entendre millor la història de cada déu. A mi la que més m'ha agradat ha sigut la d'Hades, ja que per mi és la que millor s'entenia. Crec que has sapigut explicar l'entrada d'una manera divertida. M'ha agradat molt!
Irene has fet una super bona entrada!! Expliques molt bé les característiques de cada déu i m'ha agradat molt que ens posessis en situació explicant-nos el mite de Cronos. Però, la millor part sens dubte són els vídeos. Expliquen d'una manera més original i visual la història de cada déu, el meu preferit és el d'Hestia. Perquè mai havia sentit a parlar d'aquesta deessa i la trobo molt interessant.
Hola Irene, m'ha agradat molt la teva entrada. Trobo que és molt completa i les cançons em semblen una manera molt divertida, dinàmica i útil d'aprendre més sobre els deus grecs i els seus origens. Bona feina!
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris
Moltes gràcies i enhorabona per aquesta entrada!
La cançó d'Hades ha sigut la que més m'ha agradat, l'he trobat molt interessat i divertida!
El fet de les cançons ajuda a entendre millor la història de cada déu. A mi la que més m'ha agradat ha sigut la d'Hades, ja que per mi és la que millor s'entenia. Crec que has sapigut explicar l'entrada d'una manera divertida. M'ha agradat molt!