MÚSICA A L'ANTIGA ROMA

Escrita per -

La música a l'antiga Roma va tenir una gran importància en la vida quotidiana i molt més a les celebracions que feien ells com per exemple les cerimònies. Ells la música l'utilitzaven per certes coses com: espectacles teatrals, rituals, festivals religiosos i altres.

Els de l'antiga Roma es van adaptar amb l'arribada de la música que provenia de Grècia i del poble etrusc. Com que la feien servir per ocasions importants, van decidir adoptar instruments d'aquesta cultura com ara: la lira, l'aulos, el timpà, citarà etc.

La lira: Aquest tipus de lira portava un cordal i braços fets de corns d'animal units per un pont que sosté les cordes fetes de tripa.

                                                                       











Lira










Escultura de la musa Erato




La Cítara: És un instrument de corda que està fet de fusta, és semblant a la lira o a l'arpa de mà.

                                                                          Cítara
El Bàrbiton: És un instrument de corda que moltes vegades s'ha confós amb la lira.

                                                  Bàrbiton

La Tíbia: Flauta doble de longitud variable segons el número de forats. Aquest instrument es tocava bastant en el rituals.

                                                                       Tíbia

Els de l'antiga Roma van crear grups teatrals, com per exemple: mims, actors, dansaires, músics anomenats histrions. Aquesta gent es dedicaven a fer adaptacions de tot el que podien. També es diu que hi havia un altre tipus de música que acompanyava els espectacles més famosos, com les lluites etc. A mesura que anava passant el temps els instruments es perfeccionaven cada vegada més.

Es diu que la música romana es dividia en 2 grups:

  1. Música sacra: Aquesta era música religiosa. Principalment la feien servir per cerimònies religioses i rituals
  2. Música profana: Aquesta era música no religiosa. Aquesta la feien servir més per ocasions com per representacions teatrals, banquets, casaments etc.
Si voleu obtenir més informació el vídeo et pot ajudar:


Bassma Boukilou
4t ESO

Comentaris

Nora Agulló ha dit…
Hola, Bassma, m'ha encantat el que has dit sobre la música a l'antiga Roma!

Et volia fer una pregunta que m'ha sorgit llegint el teu text, i és aquesta:

Hi ha algun instrument de l'antiga Roma que avui en dia es conservi i es segueixi fabricant, o si més no, algun instrument que estigui inspirat o vingui a partir d'un instrument romà? Si és així, quin?

Espero atentament la teva resposta, gràcies.
28 de setembre del 2023, a les 18:47
Martina Pareras ha dit…
M'ha semblat una entrada molt interessant perquè és parla molt poc sobre la música romana i les seves característiques. La meva pregunta és si apart dels instruments que has esmentat que provenien de Grècia i del poble etrusc. Si els propis romans van fabricar algun instrument des de zero?
5 de novembre del 2023, a les 21:09
Mercè Vila Valentì ha dit…
Hola Bassma! M’ha encantat la teva entrada, tenia zero coneixament sobre la música a l’antiga Roma, m’ha semblat molt interessant, a més m’han ajudat molt les imatges, hi donden molta claredat.
Moltes gràcies.
6 de novembre del 2023, a les 13:26
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació