LA LITERATURA DE L'ANTIGA GRÈCIA

Arrel del treball que estem fent a Llatí per el tercer trimestre, en el qual investiguem sobre l'autor romà Plaute, m'he començat a interessar sobre la literatura de l'època clàssica. 

Així doncs, en aquesta entrada parlaré de la literatura antiga que ha marcat més a la nostra societat: la literatura grega.

Abans de començar cal fer un breu repàs de quins són els orígens de la literatura. Cal tenir en compte que no sempre l'escriptura i la literatura van agafats de la mà. I que per tant van haver de passar uns quants segles des de la invenció de l'escriptura perquè comencessin a sortir els primers textos literaris. Tot i que el tema és molt ambigu, es considera que els inicis de la literatura daten del segle XVII amb el poema èpic sumeri "Poema de Gilgamesh". Des de llavors hi van haver altres poemes i textos procedents d'Egipte i d'altres civilitzacions asiàtiques, però no va ser fins a la creació de la civilització grega, quan la literatura va fer un pas endavant.

La literatura grega es pot dividir en tres etapes:

- Etapa Arcaica (s.VIII a.C - s.VI a.C.)

- Etapa Clàssica (s.VI a.C - s.IV a.C)

- Etapa Hel·lenística (s.IV - s.I a.C)

Abans d'explicar cada una de les etapes hem de saber quin és el punt en que es considera que va començar la literatura de l'Antiga Grècia.

Concretament, es considera que el punt d'inici tant de la literatura grega com de la tradició literària occidental és La Ilíada i que per tant el creador de la literatura grega i el posterior referent de la literatura universal és Homer. Sobre Homer se'n podria fer una entrada sencera, però el més important que hem d'entendre és que no se sap ben bé si era una persona o un grup d'autors. Hi ha historiadors que fins i tot creuen que Homer, com a tal, no ha arribat a existir mai. 

ETAPA ARCAICA

Així doncs, l'etapa arcaica comença amb la La Ilíada d'Homer. Aquest període es caracteritza pel fet de que la gran part de les seves obres tenen un origen oral i tradicional. De fet, tot i que les obres es solen associar a un autor en concret, es creu que els autors el que feien tant sols era agafar contes tradicionals i propagar-los entre la població. De fet, molts cops aquests autors arcaics tenien una funció molts semblant a la dels trobadors de l'Edat Mitjana. El que feien era voltar pels pobles i explicar les històries que els hi havien anat explicant pel camí. Un clar exemple d'aquest tipus d'autor és Isop, el qual compta amb un gran repertori de faules.

Una altra característica de l'època arcaica és que la gran majoria de la literatura estava centrada en la mitologia. I és que com ja he explicat la literatura derivava de la tradició oral grega i aquesta tenia un ric repertori mitològic. Així doncs ens trobem amb casos com el de l'Odissea en què es barreja la mitologia tradicional amb les històries originals del propi autor. Aquest fet és molt important, ja que molts dels mites que coneixem actualment, ens han arribat fins a la nostra època, gràcies a tota la feina i la recerca que van fer autors o grups d'autors com Homer, Hesíode o Safo.

Les obres d'aquest període estaven majoritàriament escrites en format de poema.

escultura d'Homer

ETAPA CLÀSSICA

En aquest període la poesia va quedar una mica en segon pla i va ser l'època de gran esplendor del teatre. Aquest fet és cabdal, ja que en el cas del teatre, es pot considerar, sense cap tipus de dubte, que van ser els creadors del teatre van ser els gregs. L'origen del teatre a Grècia eren uns rituals religiosos anomenats komos, els quals eren una mena de processó on la gent hi participava fent uns determinats moviments. D'aquí en va derivar a que durant les celebracions religioses es comencessin a representar escenes de mites. Amb el temps aquest fet es va anar estenent fins a la creació del teatre. El primer gènere teatral que es va crear va ser la tragèdia. De fet hel·lenistes com Edith Hamilton consideren que encara ara, dels quatre autors tràgics que existeixen, tres són grecs. Aquests tres autors són Èsquil, Eurípides i Sòfocles. 

L'obra més famosa d'Èsquil és Orestíada. L'obra més famosa d'Eurípides és Hipòlit. I les dues obres més famoses de Sòfocles són Antígona i Èdip Rei.

ETAPA HEL·LENÍSTICA

L'època hel·lenística a Grècia va ser un període de gran desenvolupament en la literatura grega, que va començar després de la mort d'Alexandre el Gran el 323 aC i es va estendre fins a la conquesta romana de Grècia el 146 aC.

Durant aquest període, la literatura grega va experimentar una sèrie de canvis significatius. En primer lloc, es va produir una transició de l'estil poètic clàssic a un estil més realista i narratiu. Això va ser reflectit en la poesia de Theocritus i Callimachus, que van ser pioners en la poesia bucòlica i la poesia cortesana respectivament.

En segon lloc, la filosofia va ser una altra àrea important de desenvolupament en la literatura grega durant l'època hel·lenística. Filòsofs com Epicur i Zenó van influir en la literatura grega a través de les seves obres filosòfiques, que van inspirar la creació d'obres literàries que exploraven les qüestions de la vida i la mort, la felicitat i el dolor.

En tercer lloc, es va produir un gran desenvolupament en la prosa, amb una gran quantitat de textos en prosa que van ser escrits durant aquest període. Això va incloure la història, la biografia, l'oratòria i la retòrica. Un exemple destacat d'aquesta literatura en prosa és l'obra d'Arrià, que va escriure una biografia de la vida d'Alexandre el Gran.

Finalment, durant l'època hel·lenística, es va produir una fusió de les influències gregues amb altres cultures, com l'egípcia i la persa. Això es va reflectir en la literatura de l'època, amb una gran quantitat d'obres que van explorar temes i motius d'aquestes cultures, com ara l'obra de Diodorus Siculus, que va escriure una història del món des de la creació fins a la seva època.

                                             Laoocont i els seus fills, Atenodor de Rodes

Arnau Espina,

4t ESO