EL SIGNIFICAT DELS MITES
Molts de nosaltres coneixem molts mites, però crec que molt pocs han pensat quin significat deu tenir la història que contenen. En aquesta entrada parlaré sobre cinc mites famosos, o que molta gent coneix.
El naixement d’Afrodita
El naixement d’Afrodita està representat en una pintura de Sandro Botticelli on se la pot veure sortint d’una petxina. El mite del seu naixement comença amb Cronos. Aquest li va tallar els genitals al seu pare i van caure al mar, on es va generar una espuma quan van tocar l’aigua. D’aquesta espuma va néixer Afrodita. Després, Zèfir (el deu del vent) la va portar a dos llocs: Citera i Xipre. A Xipre va trobar les Estaciones i elles la van portar a l’estança dels Immortals.
En aquest mite podem veure perquè Afrodita té aquest nom. Ella va néixer de l’escuma del mar després de l’incident amb Cronos. Els grecs li diuen aphros a l’escuma, o sigui que la van acabar anomenant Afrodita també per representar la bellesa, l’amor i la fertilitat. El mite també ens intenta explicar sobre l’amor propi.
El naixement de Venus, Sandro Botticelli
L’origen de Medusa
El mite de Medusa és molt conegut. Us faré un breu resum per si no el recordeu. Medusa era una donzella molt bonica que es trobava al temple d’Atena. En aquell moment, Posidó passava per allà i va quedar enamorat de la seva bellesa. La va intentar seduir al temple i la va violar, això va fer que la deessa s'enfadés i va castigar a Medusa desterrant-la i convertint-la en Gorgona. Depenent de la versió que s'escolti, la violació mai va ocórrer o, fins i tot, Medusa ja era una Gorgona i va seduir a Posidó ella sola.
El mite vol representar el paper que té la dona en les relacions. Encara que escoltem qualsevol versió del mite, Medusa sempre serà la que és castigada i Posidó mai tindrà res. L'únic "dolent" que li passa a ell és que la seva rivalitat amb Atena augmenta. El nom de Medusa significa "guardiana o protectora".
Perseu amb el cap de Medusa, Antonio Canova
El mite de Prometeu
Prometeu era germà d'Atles, Meneci i Epimeteu, tots eren fills de Jàpet. Algunes versions diuen que va crear als humans amb argila i d'altres que ell era el protector dels humans. El seu mite explica com va trair a Zeus entregant-li la meitat d'un bou que contenia ossos amagats a la grassa de l'animal, i va entregar la carn i la pell als humans. Zeus es va enfadar molt i va amagar el foc dels humans. Prometeu va pujar a l'Olimp i va robar el foc per tornar-lo als humans. Això va fer enfadar més a Zeus i el va castigar encadenant-lo a Caucasus i fent que una àguila li devorés el fetge durant tota l'eternitat. Anys després, Hèrcules el va salvar i Zeus no va fer res perquè no volia atacar al seu propi fill.
El mite s'entén de tres formes diferents: primerament es pensa que Prometeu va ajudar als humans a civilitzar-se amb el foc i que, a part, és el seu protector. La segona forma és el caràcter que té Prometeu amb els déus, aquesta revelació continua de fer el que Zeus li prohibeix, per això també es diu que aquest caràcter de revelació ha passat als humans. L'última manera ens enfoca a Prometeu com el desencadenant de la pèrdua del bé amb l'entrega del foc.
Prometeu, Pedro Pablo Rubens
La capsa de Pandora
El mite de Pandora està relacionat amb el mite de Prometeu. Aquest parla sobre el càstig que els fica Zeus als humans després del que va passar amb el bou i el foc. Zeus va crear una dona d'argila anomenada Pandora i la va enviar com a regal al germà de Prometeu, Epimeteu, amb el que es va casar. Un temps després, els déus van enviar una capsa a Pandora, però amb l'única regla que no la podia obrir. Pandora va ser creada amb el do de la curiositat, o sigui que no va trigar molt a obrir la capsa. Totes les maldats que Zeus va posar es van escapar, i quan només quedava l'esperança, Pandora va tancar la capsa penedida i amb pànic que seguissin sortint maldats.
El mite representa com es veien les dones a l'antiga Grècia: portaven el caos. Pandora va ser creada per introduir malalties i maldats al món. A part d'això, també vol diferenciar als humans dels déus. Una semblança que podem trobar amb Pandora és Eva. Les dues noies van fer el que se'ls havia prohibit i, a causa d'això, van succeir catàstrofes.
Pandora, John William Waterhouse
El mite de Sísif
L'últim mite que comentaré és el mite de Sísif. Sísif era un humà corrent que va delatar el rapte de Zeus i Egina. Els déus es van enfadar i van enviar a Tànatos a què el matés, però Sísif va aconseguir evitar-lo i va fer que el mateix Tànatos s'encadenés a ell mateix. Això va crear un desequilibri a la vida i els déus es van enfadar més, fent que el seu càstig canvies a anar a viure a l'inframon. Abans d'anar, però, li va demanar a la seva dona que no fes les ofrenes funeràries perquè així el deixarien tornar al món dels vius. La seva dona el va fer cas i Sísif va tornar al món amb l'excusa de què anava a castigar a la seva dona per no fer-li ofrenes. Quan finalment va morir, els déus el van acabar castigant eternament. Havia de portar una roca gegant al cim d'una muntanya, però quan arribava a aquesta, la roca queia rodolant fins al peu de la muntanya, fent que hagués de tornar a fer tot el camí.
Aquest mite té dos significats: es relaciona amb la cerca del sentit de la vida a un món a on la mateixa història no té sentit i també amb l'intent d'una classe política intentant aconseguir el poder que mai atraparà.
Sísif, Vecellio di Gregorio Tiziano
Edurne Ruiz
4t ESO
Comentaris