Afrodita és la deessa de la sexualitat, de l'amor i de la bellesa. Simbolitza els principis universals de la fertilitat i de la vida. Va néixer de l'escuma del mar quan hi van caure els genitals d'Úranos. El pare de l'Afrodita, Zeus, la va casar amb Hefest, qui era constantment infidel amb diversos amants, sobre tot amb Ares de qui va tenir els seu fill Eros (Cupido). Afrodita apareix generalment com una bella jova nua i els seus atributs son les roses, la petxina, sobre la qual va navegar tot just després de néixer, la poma, el símbol eròtic a l'antiguitat, i el colom. Li son propis també la seducció, els somriures, el perfum i les joies. Afrodita és una deessa molt seductora, pot ser terrible per qui no la respecta, com Hipòlit, el fill de Teseu.
De vegades es desplaça amb un carro tirat per coloms, cignes o pardals i acompanyada per les tres Càrites o Gràcies.
També és molt coneguda per el seu caràcter i malediccions ja que es venjava amb malediccions.
Afrodita al bany, c. 100a.C, Museu Arqueològic, Rodes.
Afrodita es considera a dona que més bellesa té. Afrodita amb Atena i Hera, van demanar el fill del rei Troia que digues qui era la mes bella de totes tres, Afrodita va ensenyar tota la seva bellesa i seduir a tot París prometent-li l'amor de la dona mortal més bella de la terra. Finalment París es va deixar convèncer i va donar el vot a Afrodita com la dona més bella.
El judici de París, Peter Paul Rubens,1638 – 1649
Creguda haver nascut a prop de Xipre. Afrodita va ser espacialment adorada a Pafos- una locació geogràfica que dóna senyal dels seus orígens orientals com a deessa de la fertilitat i d'una possible evolució de la deessa Fenícia Astarte o de la Propea a l'Est, Innana ( Ishtar ).
Les dues àrees, tant Grècia com el Pròxim Orient van ser testimonis de l'intens intercanvi cultural que va precedir el segle Vlll del Període Arcaic (AEC) i hi ha una possibilitat significativa ja que Hèrodot, l'historiador Grec del segle V AECmeciona que el lloc de culte més antic per Afrodita va ser a Ascalón a Síria.
També és possible que la deessa es derivés d'una deïtat enterament local a Xipre. La forta associació amb l'illa s'evidenciava en el seu nom comú, Xipriota, que vol dir de "Xipre".
Afrodita, una figura de la mitologia grega que sempre em sentit a parlar, ha estat sempre molt present en molts mites hi ha estat representada en moltes obres d'art, escultures... En aquesta entrada està molt ben explicada la vida d'aquesta, i moltes curiositats més desconegudes i molt interessants.
Que interesant! Es molt curiós que sempre veiem la típica imatge d'Afrodita sobre una petxina, però no parlem sobre l'origen de cada detall com es la petxina o l'origen de la mateixa Afrodita. Penso que esta molt ben explicada l'entrada i que té molta informació molt fàcil de digerir, bon treball!
Molt bona feina. T'has pogut explicar molt bé i resumir la seva procedència i vida. Afrodita és una figura molt vista en la majoria de mites que coneixem i sempre hi surt i la veritat en penso que és molt interessant i sempre deixa alguna cosa per aprendre. No sabia que Afrodita va néixer a Xipre, i gràcies a la teva entrada he après una mica més.
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris