MÚSICA A L'ANTIGA GRÈCIA

La música en l'antiga Grècia era molt important. Es trobava present en tots els actes socials i religiosos com ara; espectacles, casaments, circs, funerals, teatre... Principalment aquestes interpretacions musicals anaven destinades als poders divins i als déus.

ORIGEN

Les primeres peces musicals que trobem son unes versions musicalitzades de Homer, la Ilíada i l'Odissea. Era tan important que fins i tot era una matèria obligada en els estudis de la població, i és per això que en l'actualitat a les escoles, s'hi estudia música. La disciplina i cultura musical estava molt ben vista i per això els aficionats eren considerats un símbol de bon gust i cultura. La musica grega es va expandir per tot el mediterrani i això va fer que influís en altres cultures i de retruc també fos influenciada per altres. 

Els hi encantava poder fer servir la música com a eina innovadora i incorporar-la en els seus espectacles, per crear uns moments de catarsis en certes escenes més intensos o per el contrari per crear un àmbit molt més de distensió del públic. Sovint entre actes també solia haver-hi una música d'ambient. Dos músics molt importants van ser Filotas i Didymos. Hi havia els melopoioi que eren els creadors de cançons, molt valorats i admirats per la societat i que solien ser posats a prova, competint en actes públics ensenyant les seves composicions i interpretacions. Un altre tipus de músics també molt valorat era el tireraules que eren els encarregats d'acompanyar els soldats amb cants o trompetes. 

TIPUS D'INSTRUMENTS

En la família de instruments de vent hi trobem:

L'AULOS

En la família d'instruments de percussió hi trobem:

El sistre                                            

En la família d'instruments de corda (solien ser els més típics) hi trobem:

                                           

La lira                                                

     

                                                    La Cítara

L'escala musical de l'època s'anomenava Dòria: re mi fa sol la si do re que, a diferència de l'escala moderna (do re mi fa sol la si do) que és ascendent, de greu a agut,  la Dòria era descendent, és a dir, que es llegia de agut a greu. La nota amb més importància en aquells temps era el la ja que la gran majoria de composicions giraven entorna aquella nota, al ser una nota que es trobava bastant al mig, a nivell de so era molt agradable i s'adequava fàcilment a les diferents cançons. 

A continuació adjunto un vídeo que ajuda a completar la informació sobre la música i que explica varies curiositats:

Laia Bardolet 

1r Batx