DIÒGENES DE SINOPE
Diògenes va néixer a Sinope, un ciutat en la costa turca del mar Negre. Era fill de Hissessis, un banquer que junt amb el seu fill van ser exiliats de Sinople per falsificar una moneda. Tanmateix va fer una burla en cara dels ciutadans del seu país natal "Ells em condemnen a marxar i jo els condemno a quedar-se"
Es poden explicar més anècdotes seves que de qualsevol altre filòsof, degut a la seva peculiar forma de vida. Va agafar lloc a l'àgora d'Atenes i allà va viure en un barril de pluja, sobrevisquin del que trobava i de les donacions i almoines que rebia de les persones que l'admiraven. Tenia una tassa amb la que contava la quantitat de menjar que tenia però la va llençar quan va veure a un nen bevent aigua amb les mans, al donar-se compte de que no necessitava ni aquell objecte per viure.
Era fidel a la seva "recerca del home honest i franc", el que intentava demostrar era la hipocresia i la falsedat de la societat.
A Atenes, Diògenes va conèixer Antístenes, qui es va negar al seu ensenyament però va acabar cedint degut a la seva persistència.
Era famós per ser una persona molt sincera i transparent amb qualsevol tema, es diu que feia barbaritats en el carrer, com orinar davant de la gent i que quan algú el criticava, els senyalava i els hi feia veure que aquelles coses eren normals i que els demés ho feien d'amagades mentre ell en públic. Aquest comportament de Diògenes es basava en la idea de que si un acte no és incorrecte en privat, llavors tampoc ho podria ser en públic.
Portava un estil de vida molt peculiar, per Diògenes una vida raonable es aquella que es viu en concordança amb la naturalesa. Segons ell, el talent que tenia era "Governar als homes" tot i convertit en esclau de pirates va exigir que el venguessin a Jeníades " Veneu-me a aquest home, doncs ell necessita un amo" tot i que no es trobava en cap posició per realitzar exigències ja que era esclau, tenia tanta confiança en si mateix que fins i tot als altres al escoltar-lo se sentien atrets a la seva intel·ligència i atreviment.
Segons ell, tots vivien en un mon atrapats per aquesta hipocresia i ell n'estava ben en desacord, se sentia decebut per la superficialitat que veia en la societat.
Entre nombroses anècdotes de la seva vida, també destaca la actitud que va tenir un senyor adinerat al oferir-li la invitació a un banquet en la seva luxosa mansió amb la única prohibició de que no escopís a casa seu. Diògenes va fer unes quantes gàrgares y li escopí directament a la cara, justificant-se en que no havia trobat lloc més brut on desfogar-se. És clar que, els seus desagradables comportaments, deixen clar que a pesar el tipo de persona que era i la seva peculiar forma de vida, casi en la indigència, era admirat per la majoria dels atenesos. 
En l'actualitat, es designa la "Síndrome de Diògenes", en referència al filòsof, com el trastorn de comportament que es caracteritza pel total allunyament personal i social.
Diògens buscant un home honest.
Doae Boussatta
4t ESO
Comentaris