CALENDARI ROMÀ

Escrita per Anònim -

El calendari romà és el calendari que dona lloc al calendari gregorià actual. El calendari romà va tenir diferents etapes, i les explicarem seguidament:

La primera etapa l'any el dividien en 10 mesos la gran majoria es basaven en noms dels deus ja que eren d'una religió politeista, el primer mes es deia Martius en honor al déu Mart seria el març actualment, el segon mes Aprilius en honor a Afrodita, Maius feia honor a Maia la mare de Mercuri i Iunius fa honor a Juno, a partir d'aquests mesos, passaven a relacionar el número de mes amb el nom del mes, quintilis és el cinquè mes de l'any, sextilis és el sisè, september que actualment li diem setembre és el setè mes, october que coneixem com octubre és el vuitè, november que coneixem com a novembre és el novè i finalment december que coneixem com a desembre és el desè i últim mes. Actualment conservem alguns d'aquests mesos tot i que no estiguin ordenats numèricament tal i com estaven en l'antic calendari romà, ja que l'any començava al març. Els mesos quintilis i sextilis van passar a dir-se Julius i Augustus fent honor a Juli Cèsar i Octavi August.

Antic calendari romà

El segle II a.C els etruscos van intentar afegir els mesos de gener i febrer a com a principi de l'any però el desterrament dels reis etruscos no ho va facilitar i el març va seguir sent el primer mes de l'any fins el 153 a.C, en aquest any, es van establir aquests mesos, el gener en honor a Janus i el febrer en honor a Plutó, durant el mes de febrer es purificava les ciutats i es feien sacrificis per calmar als morts.

Era un calendari lunar i el dividien en: març, maig, juny i octubre de 31 dies, el febrer de 28 dies i la resta dels mesos de 29 dies. L'any constava de 355 dies per mantenir una mínima concordança amb el calendari astral. L'any però no tenia una durada exacte, hi havia una persona que podia fer-lo variar segons interessos, polítics sobretot, s'anomenava el pontífex, vindria a ser el sacerdot, aquest segons si volia que algú es mantingues més al poder o menys regulava la durada dels mesos. Durant l'època de Juli Cèsar, va decidir restaurar el calendari. Manà a Sosigenes confeccionar un calendari solar. L'any 46a.C va constar de 15 mesos, 445 dies i finalment el 45 a.C va constar de 365 dies i un any de traspàs que es el calendari que fem servir actualment. 

Laura Rovira

1r Batx

Comentaris

Neus Llovera ha dit…
Bona entrada! Voldria afegir que la paraula "Calendari" prové de “calendes”, una paraula l'origen de la qual la trobem a l'Antiga Roma i que feien referència al primer dia del mes al calendari romà.
14 de març del 2022, a les 11:42
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació