CLÀSSICS AL MÓN DISNEY
Els clàssics de les civilitzacions antigues segueixen presents als nostres temps, tant que ni Disney, el gran productor de pel·lícules d'animació, es lliura de la seva presència als seus films.
En primer lloc, trobem a la pel·lícula de 1997 dedicada únicament a la mitologia romana, en aquest cas, es tracta d'Hèrcules, una pel·lícula que explica l'història del semidéu, fill de Júpiter, que es divinitzat després de dotze importants feines. A la mitologia grega, en canvi, apareix com a Hèracles, i es fill de Zeus. La pel·lícula barreja elements de les dues versions, però sobretot , es basa entre l'historia d'amor del protagonista amb una humana, i les traves que troben en la relació.
Hèrcules a l'Encreuada, Annibale Carracci
Una altra aparició de la mitologia és a la pel·lícula La Sireneta de 1989, que, a part d'afegir les sirenes, element present a la mitologia, compta amb el rei Tritó, déu de la mitologia grega, i fill de Posidó, rei dels mars. En la seva aparició, el déu compta amb set filles, entre elles, la protagonista, Ariel. En l'adaptació, Tritó està casat amb Atena. Tot i això, la història no compta amb cap altre element mitològic, ja que la trama es basa en l'amor entre la protagonista i un príncep terrestre.
Tritó i Nereida, Max KlingerLes Cròniques de Nàrnia és un dels títols de l'empresa de films més aclamats per la crítica. La pel·lícula compta amb referencies a la mitologia grega, aquestes son les dríades, unes nimfes dels arbres, més concretament dels roures, que van néixer a l'arbre dels Hespèrides. Aquestes nimfes fan aparició al mite d'Apol·lo i Dafne, ja que aquesta és considerada una dríada. Els minotaures també fan aparició en la pel·lícula, però, al contrari que amb el minotaure del laberint, aquests són ciutadans comuns, tot i que també son utilitzats com a integrats de l'exercit a causa de la seva alçada y força.
Dríades, Evelyn MorganEn general, les pel·lícules Disney han utilitzat referencies i personatges de la mitologia de forma sovint, però, generalment, mai han sigut fidels a aquesta. Hèrcules va ser criticada per ser una historia d'amor, i no una versió fidel del mite. Ariel i Cròniques de Nàrnia, en canvi, només prenen els personatges com a inspiració, però, realment, no expliquen cap mite que els involucri, ja que formen part dels personatges secundaris, i realment no aporten gairebé res a la trama principal.
Per acabar, recomano veure aquest vídeo per mes informació sobre la mitologia a les pel·lícules:
Arnau Giner
4t ESO
Comentaris
A mi personalment m'agrada més que Hèrcules hagi estat una pel·lícula romàntica i no una representació del mite; Això fa que el mite estigui actualitzat a l'actualitat.