PERSÈFONE

També coneguda com a Kore, ella és deessa de la primavera, les estacions, les flors i la fertilitat, però també coneguda com la deessa de l'inframón. Era filla de Zeus (déu de l'Olimp) i Demèter (deessa de l'agricultura).

HISTÒRIA

Ella vivia apartada dels altres déus amb la seva mare, Demèter, i quan creixia, molts déus la van intentar enamorar, però Demèter els va rebutjar. Un dels seus enamorats era Hades (déu de l'inframón) i va demanar al seu germà, Zeus, que si podia casar-se amb la seva filla, i va acceptar. Però Demèter no acceptava que ningú s'acostés a la seva filla, i Hades va idear un pla per segrestar-la.

Un dia, Persèfone estava collint narcisos en un prat d'Enna, i de sobte, es va obrir la terra i Hades la va segrestar.

Gian Lorenzo Bernini, El rapte de Persèfone

Demèter la va buscar en tots llocs, però no la trobava i va caure en depressió. En algunes versions es diu que ella va impedir el creixement de les llavors, i a causa d'això, la humanitat es moria per la fam.

Hècate havia sentit els crits de Persèfone, però com ja li havien segrestat, va ajudar a Demèter a trobar-la, i li va suggerir que parles amb Hèlios (personificació del sol) i ell li va explicar tot sobre el rapte i on es trobava Persèfone.

Zeus va intervenir, ja que va veure que la gent moria per la pèrdua de la fertilitat en els camps, i va enviar a Hermes (déu de l'enginy) a buscar a Persèfone a l'inframón. Va negociar amb Hades per fer tornar a Persèfone amb la seva mare, i el va convèncer.

Una de les condicions per fer sortir a Persèfone de l'inframón, era que no podia menjar cap aliment provinent d'allí, però en algunes versions de la història, diuen que Hades l'enganyà fent que ella robés sis llavors de magrana, causant que ella hagués de tornar a l'inframón un cop a l'any, un mes per cada llavor que hi havia menjat. És a dir, que els sis mesos estaria amb Demèter, fonamentant que ella fes fèrtil la vegetació, però quan Persèfone marxés, la terra es tornés infèrtil.

Frederic Leighton, El retorn de Persèfone

Durant el rapte de Persèfone, Hades la va intentar enamorar de diferents maneres, i al final ho va aconseguir, ja que amb el temps que havia passat amb ell, ella se sentia lliure sense la seva mare.

Hades estimava molt a la seva esposa, Persèfone, però quan ella marxava, no li agradava sentir-se sol, i anava amb dones mortals, únicament per la companyia que li donaven, i detestava els seus fills semidéus.

Els fills d'Hades i Persèfone, depèn de les versions, són: Makaria (deessa de la mort compassiva); Melinoe (deessa de les ofrenes fúnebres); Zagreo (déu dels misteris fúnebres); Plutó (déu de la riquesa).

Per més informació:

Nicole Aillon

4t ESO