PENÈLOPE

Penèlope era filla del rei Ícar d'Esparta i de la nimfa Periboa. Penèlope era un personatge de l'Odissea i concretament la dona de Ulisses, el rei d'Ítaca que sobresortia per ser el més savi de tots els herois grecs de la terra de Troia. Ulisses i Penèlope van tenir un fill anomenat Telèmac.

Mentre Ulisses va estar 20 anys fora de casa per haver anat a lluitar a la Guerra de Troia, Penèlope es va quedar sola a Ítaca amb el seu fill. Durant l'absència d'Ulisses, Penèlope li va ser fidel, perquè ella no era capaç d'estimar a cap més home que no fos ell, però els nobles li feien pressió perquè es tornés a casar, ja que pensaven que Ulisses no tornaria.

Tots els nobles volien casar-se amb ella perquè apart de ser molt bonica, el seu home era el rei d'Ítaca. Penèlope no va cedir a la pressió i va enganyar a tots els seus pretendents durant un temps, els quals disposaven de totes les viandes del palau. Els va mantenir entretinguts mentre els hi feia creure que es casaria amb un d'ells quan acabés de teixir el sudari del seu sogre Laertes. Es passava els dies fent veure que teixia com si no hi hagués un demà però a les nits aprofitava i desteixia el sudari demostrant que la seva intel·ligència només podia ser comparada amb la del seu marit, que finalment va arribar a Ítaca per venjar-se i matar a tots els pretendents, però Penèlope no es creia que fos ell fins que Ulisses va revelar que coneixia el secret de una de les potes del llit que ell mateix havia fet amb una branca d'oliva plantat a prop del seu palau. Després d'haver-se explicat tot el què havia passat en 20 anys, van viure feliços per sempre més. 


Penèlope i els pretendents (1912) de John William Waterhouse 

Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (1802)

REFLEXIÓ

Penèlope tot i sense saber si Ulisses (el seu marit) tornaria, el va estar esperant 20 anys a que tornés de la Guerra de Troia i durant tot aquest temps li va ser fidel, l'amor d'abans era amor del bo, avui en dia poca gent esperaria 20 anys a que la seva parella tornés, perquè l'amor d'ara no és com el d'abans; ara només parlem d'amor físic, no del amor sentimental.

En aquest vídeo, Joan Manel Serrat, parla sobre una tal Penèlope, creieu que es basa en aquest mite?



Helena Rovira
4t ESO

Comentaris

Neus Llovera ha dit…
Molt bona entrada. M'agradaria afegir que Penèlope és el símbol de la fidelitat i l'abnegació, però també exhibeix trets que apareixen a diferents mitologies. Aquests trets tenen a veure amb l'astúcia i la capacitat d'engany com a armes per aconseguir els seus propòsits. El que és femení apareix com un terreny ambigu, poc fiable i perillós.
Justie Anaman ha dit…
M'ha agradat molt aquesta entrada ja que està molt ben explicat i a mes a mes, estic d'acord amb la teva reflexió.

Penso que Penèlope és una persona eficaç i creativa a l'hora d'enfrontar-se al món i als seus problemes pensant en la seva manera de com sortir-ne.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES