JÀSON I ELS ARGONAUTES
Jàson amb el Velló d'Or, Erasmus Quellinus, 1636 |
Anys més tard, Jàson va tornar al regne per reclamar el seu tron i, al camí, es va trobar una vella que l'hi va demanar ajuda per travessar el riu. El jove la va ajudar sense pensar-s'ho dues vegades, i en el procés va perdre una sandàlia. La vella va resultar ser Hera, qui es va convertir des d'aleshores en la seva deessa protectora.
Quan Pèlias va veure arribar Jàson amb un peu descalç, va dir-li que l'hi donaria el tron si li portava el velló d'or, que era guardat zelosament a la remota Colòquida pel rei Eetes, amb les esperances que no pogués complir la missió.
Jàson va acceptar l'oferta i va encarregar la construcció de l'Argo, un vaixell de cinquanta rems. Va reunir cinquanta herois incloent Hèrcules, Orfeu, Càstor i Pòl·lux i, l'única dona, Altanta. Tots aquests van rebre el nom d'Argonautes, és a dir, navegants de l'Argo.
L'Argo, Lorenzo Costa el Viejo |
PARADA A L'ILLA DE LEMNOS
La persecució de les Harpies, Erasmus Quellinus, 1636 |
Això hauria sigut impossible sense l'ajuda d'Hera, la seva deessa protectora, qui l'hi va demanar a Afrodita que llancés una fletxa sobre Medea, la filla d'Eetes.
Ella, doncs, es va enamorar plenament de Jàson, i el va ajudar a complir les tasques. Això va ser extremadament convenient, ja que tenia molts coneixements en les arts màgiques. Tots junts van aconseguir realitzar les impossibles proves. No obstant, Eetes no tenia intenció d'oferir-els-hi el velló d'or, però, això no és tot, també volia matar tots els argonautes.
Medea, però, va tornar a fer servir la seva màgia per adormir el drac que custodiava el velló i van aconseguir robar-lo i fugir amb ell.
Quan es van adonar que Eetes els seguia, Medea va assassinar el seu propi germà, Apsirt, qui havia fugit amb ells, i va escampar el seu cadàver a trossos al mar perquè el seu pare tingués massa feina recollint-los i abandonés la persecució.
Després van passar per l'illa de Creta, on Medea destrueix Talos, un autòmat de bronze gegant que llançava els vaixells a grans pedres, allunyant-los de l'illa.
Medea, per venjar-se, prepara un pla: utilitza la seva màgia per tornar la joventut a Èson, el pare de Jàson. Llavors, les filles de Pèlias, cauen a la trampa, demanen que faci el mateix amb el seu pare, i Medea els hi ofereix una poció, que realment és verí.
Medea, Federick Sandys, 1866 |
El problema és que, quan Pèlias mor, Jàson és acusat de traïció i és forçat a marxar de Lolcos. Alcast, el seu cosí, aconsegueix el tron.
Medea, enfurismada de gelosia, envia els seus dos fills a portar una corona a Glauce, com a regal casament amb Jàson. Quan la noia se la col·loca al cap, esclata en flames. Creont, corre a ajudar la seva filla, però els dos acaben consumits per les flames.
Medea, però, encara no està contenta, i decideix assassinar els fills dels dos, ja que sap el mal que l'hi farà aquest acte a Jàson.
Medea amb els fills morts, Germán Hernández Amors, 1887 |
L'heroi, terroritzat, s'escapa d'ella, però no abans de ser maleït dient que la seva mor serà causada per la seva pròpia embarcació. Poc després, es desperta a l'Argo i acaba caient daltabaix per culpa d'una fusta mal col·locada.
Queralt Marsal
1r Bat
Comentaris