NÍOBE

Níobe era filla de Tàntal, que havia estat condemnat a patir gana i set eternament a l'Inframón ja que havia robat menjar als déus. S'havia casat amb Anfió el qual havia participat en la construcció de les muralles de Tebes atraient les roques amb el so de la seva lira. Van arribar a ser reis de la ciutat i van tenir set filles i set fills. 

Una vegada estaven celebrant un ritus en honor a la deessa Latona, Apol·lo i Artemisa i Níobe va dir que perquè s'havia d'adorar a éssers que no poden ser vistos, enlloc d'adorar els que tenien a davant, per tant, a ella. Va manar que cancel·lessin la cerimònia ja que ella tenia catorze fills i Latona només dos, i el seu pare havia menjat a la taula dels déus i que ella era més joiosa. El poble de Tebes va fer-li cas i van parar les cerimònies. Latona, que havia sentit tot el que Níobe havia dit, va enviar els seus dos fills perquè la castiguessin. 

Apol·lo i Artemisa es van dirigir a les torres de la ciutat, amagats entre els núvols, ja que davant de Tebes se celebraven uns jocs atlètics on participaven els fills de Níobe i Anfió. Apol·lo va agafar el seu arc i els va començar a disparar un a un, i l'últim que quedava, el més petit va demanar si us plau que no el matessin, però era massa tard. Níobe va anar cap al camp on estaven fent els jocs i va trobar tots els cossos dels seus fills al terra i va plorar la seva mort juntament amb les seves filles. Però no per molt temps ja que Artemisa va llençar dards cap a elles, matant-les. Níobe, veient la situació va demanar que almenys deixessin a la més petita viva, però també la van matar. 

Apol·lo i Dafne castigant els fills de Níobe, Abraham Bloemaert

Anfió, enfadat, va decidir cremar el temple d'Apol·lo, però el déu li va llençar una fletxa i també el va matar. Níobe va agafar el cos de la filla petita i va fugir, embogida, cap a l'Àsia Menor, mentre els cossos de la seva família van restar nou dies al mateix lloc i ningú els va donar sepultura ja que els déus havien convertit els habitants de Tebes en pedra. Al desè dia, els déus els van enterrar. La mare va arribar fins al mont  Sípil amb el cos de la seva filla, però sentia tant dolor que no podia avançar més. Es va convertir en roca ja que la seva sang va deixar de fluir, però dels seus ulls continuaven caient llàgrimes i degut a això es va convertir en una espècie de font. 

Níobe i la seva filla petita, autor desconegut

Silvia Kanuteh Rubio
2n batx