APOL·LO I CORONIS

A la mitologia grega, Coronis era una noia de Larisa (Grècia), amant d'Apol·lo i filla de Flègies, el rei dels Làpites. 


Apol·lo i Coronis, d'Adam Elsheimer

Apol·lo, que havia de viatjar a Delfos, va deixar-li un corb de plomes blanques per què la protegís. Però Coronis, ja embarassada d'Apol·lo, estava enamorada en secret d'Isquis, un mortal. El corb va volar fins a Delfos per avisar a Apol·lo que Coronis estava enamorada d'Isquis, i tot i que el déu ja coneixia aquesta infidelitat, va castigar al corb per no haver-li tret els ulls a l'humà quan aquest s'acostava a Coronis. Aquesta maledicció va fer que el corb es tornés negre i des de llavors tots els seus descendents siguin negres.


Quan Apol·lo es va queixar a la seva germana Artemisa, ella el va venjar disparant fletxes a Coronis, matant-la. Després Apol·lo es va penedir, però la seva ànima ja estava al Tàrtar, el seu cadàver col·locat al lloc fúnebre i ja amb el foc encès. El déu doncs, va fer-li una senyal a Hermes, qui va arrencar-li el fill del ventre.
El fill de Coronis i Apol·lo va néixer, i el van batejar Asclepi. Aquest, Apol·lo se'l va endur a la cova del centaure Quiró, on va aprendre a caçar i coneixements medicinals. 
Respecte a Isquis, alguns diuen que Zeus el va matar amb un llamp, i altres que Apol·lo el va matar amb una fletxa.

Una altra versió explica que, el pare de Coronis va anar a Epidaure per reconèixer el territori i el número dels seus habitants, amb la seva filla Coronis, ja embarassada d'Apol·lo. Amb l'ajuda d'Artemisa i Parques, Coronis va donar llum a un nen al santuari d'Apol·lo, el qual va abandonar al mont "Titió". Allà unes artesanes i un pastor van observar que els faltava una gossa i una cabra i quan van sortir a buscar-les, les van trobar amb un nadó bebent llet d'elles. I quan estaven a punt d'agafar el nen, una forta llum brillant el va detenir, fent-lo retirar del nen i deixant Asclepi sota la protecció del seu pare, Apol·lo.

Asclepi va aprendre l'art de la curació tant d'Apol·lo com de Quiró, i no només curava a malalts. sinó que a més Atena li va donar dues ampolletes petites amb la sang de Medusa, una ampolleta extreta de les venes del seu costat esquerra, que podia ressuscitar als morts, i l'altre del costat dret, que li permetia matar.

Altres diuen que Atena i Asclepi van repertir-se la sang: ell la utilitzava per salvar vides, i ella per destruir-ne i provocar guerres.


Estàtua d'Asclepi
Alba Riera
2n batx

Comentaris

Bruna Villegas ha dit…
Bona entrada! Tal com has dit, Asclepi era el déu de la medicina, i un dels més lloats durant certes èpoques de la història grecollatina. En la mitologia romana, a més, l'anomenaven Esculapi. Molt interessant!
Evelyn Gilberte ha dit…
No tenia constància de l'existència de Coronis i m'ha semblat una entrada molt interessant, ja que no sabia el mite del corb ni el tràgic final de la dona. Bona feina!
Anònim ha dit…
M'han semblat molt interessants les històries d'Apol·lo i Coronis, no n'havia sentit a parlat. També he trobat molt interessant el fet que la sang de Medusa tingués funcions diferents depenent del braç on hagués set extreta.
Una entrada molt interessant. Bona feina.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES