EL MITE DE PANDORA

Escrita per -
Pandora és la primera dona, segons la mitologia grega. Hefest va ser el responsable de la seva existència, la va moldejar a la imatge d'una dona qualsevol, és a dir, immortal, amb l'ajuda d'Atena.
Zeus ordenà a Hefest la seva creació per castigar a la raça humana ja que anteriorment Perseu havia robat el foc per entregar-lo als humans. 

Cada deu li va atorgar una qualitat a Pandora com la bellesa, la gràcia, la persuasió, i l'habilitat manual  entre d'altres, però Hermes li va posar al cor la mentida i la fal·làcia.

Segons Els Treballs i els Dies d'Hesíode, hi havia una caixa que guardava tots els mals. Pandora quan la va veure va sentir la necessitat d'obrir-la i va deixar que tots els mals s'escampessin per la Terra. Quan va aconseguir tancar de nou la caixa, la única cosa que hi quedava a dins era l'esperança, per això es diu que els humans no la van rebre mai. D'aquest mite prové l'expressió: "Obrir la caixa de Pandora". Pandora representa la perdició de la raça humana, igual que Eva.

Una altra versi del mite diu que la caixa guardava tots els béns, i Zeus li va donar a Pandora perquè li regalés a Epimeteu el dia del seu casament, però ella la va obrir abans imprudentment i tot els bens es van escapar dirigint-se a l'Olimp, mentre que per altra banda, tots els mals es van quedar al món dels mortals. 







La caixa de Pandora





Hi ha molts altres versions del mite de Pandora, a continuació podeu veure un vídeo sobre una de les versions:



Judith Rodríguez Bares
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Coneixia aquest mite, en concret la primera versió que has explicat. Pandora té un dels sentiments més característics del humans, la curiositat. I per això no es pot resistir a obrir la caixa. Bona feina!
16 de novembre del 2018, a les 17:06
Gabi Núñez Gómez ha dit…
Avui en dia, moltes persones utilitzen una expressió que està relacionada amb aquest mite: "L'esperança és l'última cosa que es perd" ja que quan pandora torna a tancar la caixa, l´únic que queda dins d'aquesta és l'esperança.

Molt bona entrada!
18 de novembre del 2018, a les 12:43
Júlia Sabat ha dit…
Aquest mite representa dos grans sentiments: la curiositat i l'esperança. La curiositat és el sentiment que a vegades és dolent, com bé representa aquest mite ja que sol portar conseqüències, mentre que l'esperança és un sentiment que és llum. és necessari i com sempre es diu, és ho últim que es perd, allò que en el mite queda guardat dins la caixa.
Molt interessant!
18 de novembre del 2018, a les 18:58
Fernanda Paredes ha dit…
Has resumit molt be les dues versions del mite, m'agradat l'incorporació del video a l'entrada. Deixam afegir que gràcies a aquest mite la marca Pandora, es diu així. Bona feina Judit!!
18 de novembre del 2018, a les 22:53
Alba Le Riera ha dit…
És molt curiós com els mites ens donen lliçons sobre els nostres sentiments a través d'històries fantàstiques. Com molt bé has explicat, la curiositat també apareix a la història d'Adam i Eva, demostrant-nos així un cop més, que la curiositat és un sentiment inevitable i, en alguns casos, negatiu. Bona feina!
22 de novembre del 2018, a les 9:45
Unknown ha dit…
Aquest mite és molt utilitzat en l'àmbit de la filosofia ja que a Pandora se li corresponen molts simbolismes com ara un dels defectes de l'ànima humana, la curiositat i la temptació. Bona entrada!
22 de novembre del 2018, a les 22:40
Unknown ha dit…
Jana Casacuberta
1r batx
22 de novembre del 2018, a les 22:41
Bruna Villegas ha dit…
Aquesta història, com moltes altres, condueix a males interpretacions ja que explica que la dona és la causant de tots els mals de la humanitat. Això em recorda a la història d'Adam i Eva al Gènesi, on Eva és temptada pel diable i és la que comet el pecat. Bona feina!
23 de novembre del 2018, a les 14:26
Karina Szabo ha dit…
Coneixia l'expressió i la existència de la caixa de Pandora però no el seu significat i la seva història. M'impressiona molt com els déus volien castigar els humans. També trobo interessant i em crida molt la curiusitat quan en un mite hi ha més de una versió, ja que no saps ben bé quina creuret. M'ha servit de molt aquesta entrada! Molt bon tema.
25 de novembre del 2018, a les 21:49
Rebeka Picoiu ha dit…
Mai havia sentit a parlar sobre el mite de Pandora, però m'ha semblat molt interessant ja que te la qualitat que molta gent té i es la curiositat. Tampoc he sentit gaire sobre l'expressió "Obrir la caixa de Pandora" però veig el sentit en el que es refereix. M'ha agradat molt i he aprés molt. Bona Feina!
28 de novembre del 2018, a les 13:08
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació