L'ORGULL EN PERSONA: BEL·LEROFONT

Tots som orgullosos en algun nivell. Tot i així, si ets un semidéu grec i ets massa orgullós, és bastant probable que acabis malament. Aquesta és una història sobre orgull. Us presento a Bel·lerofont:

Bel·lerofont és fill de Poseidó i Eurínome, la filla del rei de Megara. Tot comença quan Bel·lerofont és acusat d'assessinar a un home, que en algunes versions és Belero, el tirà de Corint. A causa d'això, és explusat d'allà i es dirigeix a Tirint. El governant de Tirint és Preto, qui purifica a l'heroi i el neteja de la culpa. Allà, però, la seva esposa, Antea, s'enamora de Bel·lerofont. Ell no la correson, i ella, com a venjança, li diu al seu marit que ha estat Bel·lerofont, i no ella, que ha "tirat la canya". Preto, enfadat, l'envia a la cort del pare d'Antea, Ióbates, rei de Líca, perquè li entregui un sobre. En aquest sobre hi ha una carta amb instruccions per matar Bel·lerofont, però abans de poder llegir la carta li ofereix hospitalitat, cosa que fa que no pugui matar-lo. Per tant, Ióbates decideix enviar-lo a una missió impossible: matar la quimera.

La quimera és un monstre format per tres animals diferents: té el cap de lleó, un cos de cabra, on hi té un altre cap (aquest de cabra) i cua de serp,on hi té un altre cap (aquest de serp). Per els tres caps dispara foc. El rei pensava que no hi tenia cap possibilitat però els déus van decidir ajudar-lo. Atena li va donar unes regnes d'or, que li van permetre domar a Pegàs, el cavall alat. Amb ell van volar fina al cau de Medusa. Ja us he descrit abans la quimera, i crec que és un monstre bastant terrorífic. Bel·lerofont s'hi va enfrontar, però no podia guanyar-la. Llavors, mentre disparava foc, va tenir una idea: posar roca volcànica a les boques de la serp. Va funcionar, i Bel·lerofont va tornar a Ióbates. Aquest encara li va encarregar dos treballs més per fer, a combatre els sòlims i les amazones, però també els va derrotar.
Quadre de Bel·lerofont contra la Quimera
Arribats a aquest punt, el rei es va adonar que cap home podia haver complert totes les missions, i que per tant els déus estaven al seu costat, així que va donar-li la meitat del seu regne i la mà de la seva filla. Quan es va morir, Bel·lerofont va heretar tot el regne de Lícia. Amb la seva dona va tenir dos fills: Isandre i HIpòlit, i una filla: Laodamia.

Potser us heu parat a pensar: on és la part d'orgull? Ja que de moment només tenim un final feliç. Bé, és que a aquest heroi no li semblava prou ser rei d'un regne i tenir una família. Després de tot el que havia fet, volia ser déu, viure a l'Olimp. Va agafar Pegàs i va volar amunt i amunt. Zeus, però, irat per la seva gosadia, va desbocar el cavall i va fer caure Bel·lerofont al buit. Però tranquils, el final va ser més tou amb el cavall. Pegàs va ser convertit en una constel·lació.

Aquí teniu un vídeo animat amb l'explicació del mite:



Maria Erra
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Molt interessant ja que m'agrada molt la mitologia i no havia sentit a parlar d'aquest mite. Molt bona entrada, Maria!
Anònim ha dit…
Una entrada molt ven explicada i amb una bona lliçó de vida. Tot hi així, hi ha un tros en el qual expliques que Bel·lerofont és expulsat com a conseqüència d’haver matat a un home, en aquest fragment, no queda clar de quin lloc és explulsat.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES