ÈDIP REI

Èdip rei és una tragèdia. El que defineix aquest gènere és la presència del destí: una força invisible, de corrent que empeny l'heroi fins a la catàstrofe final de manera inevitable. Sempre es lluita contra el que no té remei. El destí també s'anomena "fatalitat", en llatí fatum en grec pathos. Per tal d'evidenciar l'existència del destí davant l'espectador/ lector, la tragèdia escampa des del bon principi indicis que anticipen el desenllaç tràgic: són els elements premonitoris.

Èdip i l'Esfinx

ÈDIP rei

El nostre heroi, creix doncs creient que és fill biològic dels reis de Corint fins Èdip va complir els divuits i es va fer major d'edat, i òbviament ja era prou madur com per ser rei de Corint, però això no va ser possible ja que va sentir com un home ebri deia que els reis no són els seus veritables pares. Èdip, preocupat va interrogar als seus pares, els quals es van negar la versió d'aquell home, però tot i així no el van poder convèncer. Per això aquest vol assegurar-se'n. El noi, encara inquiet, va decidir consultar a l'Oracle d'Apol·lo. L'oracle li fa saber que el seu destí feria matar el seu pare i casar-se amb sa mare.  En sentir això Èdip creient que el seu pares són en Pòlib i la Mèrope, decideix no tornar a Corint i fugir cap a una altra direcció.

Pel camí, en una cruïlla de camins troba un ancià acompanyat d'una escorta que li exigeix el pas, i com l'intentaren apartar-lo amb força, Èdip, enfadat matà a l'ancià i els seus homes excepte un que va poder fugir. Èdip continua el seu camí sense imaginar-se que en aquell precís moment s'havia complert una part de la predicció de l'Oracle. Aquest arriba a Tebes, una ciutat que està sent atacada per un monstre anomenat Esfinx. És una criatura alada amb cos de lleó i cap de dona. El monstre està situat en un turó i des d'allà planteja un enigma als viatgers: "sobre la terra hi ha un ésser bípede i quadrúpede amb una sola veu i també tres peus. D'entre tots els éssers que es mouen per terra, per mar o per l'aire, és l'únic que canvia d'aspecte. Però quan camina recoltzat en més peus, llavors la mobilitat dels seus membres és molt reduïda."



L'Esfinx es devora el viatger el qual no aconsegueix resoldre l'enigma. Creont, que després de la mort de Laios governa Tebes, va oferir el tron i la mà de la seva germana Iocasta a qui alliberi la cuitat del terrible monstre. Èdip va acceptar el desafiament i resol l'enigma: es tracta de l'home que quan és petit és quadrúpede perquè camina a quatre grapes, durant la maduresa és bípede i quan és vell camina recolzat a tres peus pel bastó. Un cop desxifrat l'enigma l'Esfinx es suïcida i Èdip és com a nou rei de Tebes i allà es casa amb Iocasta, i tenen dos fills i dues filles: Eteòcles i Polinicies i Antígona i Ismene. Durant molts anys regna Tebes i un dia cau una gran plaga de pesta mortal i Èdip s'adonarà que ell és la causa d'aquesta malaltia que pateix la ciutat. Llavors, aquest com a bon rei va investigar fins el final i va seguir totes les instruccions de l'Oracle, però com no es va retirar tot i anar sabent que és ell, acabarà assabentant que l'home que ell va matar a la cruïlla és el seu pare i amb la dona el qual ell està casat és la seva mare. El final es va treure els ulls i va marxar cap a Colonos mentre que la Iocasta optarà pel suïcidi.

Èdip a l'escena final treient-se ulls.

Seguidament trobareu un vídeo el qual explica la tragèdia d'Èdip rei.

Varnpreet Kaur
1r batx