RESTES ROMANES PROP DE TARRAGONA (II)
En aquesta entrada seguiré explicant les restes que podem trobar fora de la ciutat de Tarragona, que porten sobre la mateixa terra des de fa molts anys.
Torre dels Escipions:
Torre dels Escipions:
La Torre dels Escipions
és un clar exemple d'un monument funerari romà. A principis del segle I d.C,
una família romana, la qual vivia amb una bona economia, va encarregar la
construcció d'un mausoleu. Un mausoleu és una construcció funerària amb forme
de torre. Està situada uns cinc quilòmetres i mig al nord-est de la ciutat.
Estava formada per tres
cossos quadrangulars i amb una teulada piramidal (la qual va desaparèixer). En
la cara frontal i podem apreciar dues figures en relleu que representen al déu
Atis, sota una escriptura dins d'una tabula ansata (suport o marc d'una inscripció romana de forma rectangular) que malauradament no podem
veure molt bé a causa dels desperfectes del pas del temps. A la part superior
podem observar la silueta de dos personatges, que es creu que són les persones
enterrades en el monument. A l'interior hi havia una cambra funerària on hi
havia les cendres o els cossos dels difunts, aquest monument però es va trobar
totalment buit per l'interior. Segurament aquest monument va ser utilitzat com
a torre de guaita a l'època medieval.
De fet, els cementiris
romans sempre es trobaven fora de les muralles de la ciutat, per qüestions
higièniques.
La vil·la dels munts:
La rellevància política
i el desenvolupament demogràfic que tingué Tàrraco a voltants del segle II a.C
va generar l'aparició de diverses vil·les al voltant del seu territori. La
implantació de les villae,
establiments rurals dedicats a l'activitat agrícola, va el proveir menjar a la
ciutat i va ajudar amb transformació i el domini del territori.
A partir del canvi
d'era, la funció residencial de la vil·la adquireix més importància. La vil·la
llavors esdevé, sense oblidar l'explotació dels recursos agrícoles, una
residència complementària i alternativa a la casa urbana, i les seves
edificacions principals estan destinades al repòs i al lleure de propietaris i
convidats.
Al segle I dC, en el
terme municipal d'Altafulla (tarragonès), en la vessant occidental del Cap Roig
relativament a prop de la desembocadura del riu Gaia, i a només 12 km de
Tàrraco, es construeix la gran vil·la que avui coneixem com la vil·la dels Munts. Es tracta d'una de les vil·les residencials romanes més importants del
país per la magnitud de les seves restes arquitectòniques i per la riquesa del
tractament decoratiu.
A les parts septentrional
i occidental del turó es va estendre la part rústica aprofitant una extensa i
fèrtil plana travessada per la Via Augusta. A l'altre costat, de cara a mar, va construir l'àrea residencial formada per una gran casa, la domus, diversos jardins i un mínim de
dos conjunts termals. Uns banys principals es trobaven a prop de la casa i, els
altres, a la platja.
Hi van viure Caius
Valerius Avitus i la seva esposa Faustina. Caius tenia el càrrec més alt de
l'administració local i havia estat traslladat per ordre de l'emperador Antoní
Pius. Caius va engrandir les termes principals de la vil·la, afegint-hi més
piscines i noves estàtues, va construir una gran cisterna i va renovar les
pintures i alguns dels paviments de la casa.
Més tard, entre els
anys 260 i 270, es produí un gran incendi que devastà la major part de la
vil·la. Després d'aquest fet, les obres de reconstrucció van restablir
l'activitat agrícola, però la vil·la no va recuperar la riquesa i l'esplendor
de segles passats. El gran edifici residencial, molt afectat per l'incendi, no
es va tornar a habitar i fins i tot es va instal·lar en el seu interior una
premsa d'oli o de vi.
La vil·la va romandre
ocupada fins al segle VI o VII i després va patir, com la majoria dels
jaciments rurals, un llarg període d'abandó i d'espoli.
Eva Bujons
1r Batx
Eva Bujons
1r Batx
Comentaris
A més, el fet que visités tot un cap de setmana Tarragona fa poc temps m'ha fet recordar tot el que vaig observar a primera vista. Una visita que, per cert, em va agradar d'allò més.