JULI CÈSAR

Escrita per -
Gai Juli Cèsar va néixer el dia 13 de Juliol a l'any 100 a.C i va ser assassinat el 15 de Març de l'any 44 a.c. Des de petit va ser educat per grans mestres. Als seus 12 anys va ser nomenat Flamen Dialis que volia dir sacerdot de Júpiter. Va ser obligat a casar-se amb Cornèlia Cinilla. Als 14 anys va quedar orfe del seu pare, i aquí, afectat va negar-se a divorciar-se de la seva esposa.
Juli Cèsar
En la seva juventut va ser segrestat pels pirates on el van portar en un viatge per les illes gregues. Es va alliberar dels pirates pagant un alt rescat. Més tard es va venjar dels pirates, els va crucificar i les dones i els nens els va fer convertir esclaus. Durant el temps, César va anant agafant prestigi en els diferents càrrecs. 

 L'any 59 a.C va ser triat cònsul i va guanyar una gran popularitat pels motius següents: va repartir territoris, va augmentar els controls sobre els governadors provincials i va donar publicitat a les discussions del Senat.

Va buscar la base per obtenir un poder personal absolut: es va fer concedir per 5 anys. Cèsar va tenir el poder de controlar Gàl·la Ilíria. Cèsar i Pompeu es van convertir en rivals quan la filla de Cèsar, la Júlia amb a qual estava casada amb en Pompeu, es va morir. A partir d'aquí, Cèsar va iniciar una guerra civil que va durar tres anys i gràcies aquesta guerra va poder conquerir Roma i Itàlia, després va conquerir Hispània i es va dirigir cap a l'Orient on en Pompeu es va refugiar. Finalment en Juli Cèsar assassina en Pompeu a Egipte. Durant la llarga guerra civil va matar molta gent. Quan va arribar a Roma va organitzar celebracions per celebrar la seva victòria.
Cèsar va començar acumular càrrecs i honors que van enfortir el seu poder personal. Va establir una dictadura personal.
El rumor era que en Cèsar podia proclamar-se rei. Els conjurats el van assassinar en el Senat el 15 de Març de l'any 44 a.C.
El seu successor va ser Octavi August, el seu nebot-net.  



Martina Vilar
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Una biografia molt ben explicada que demostra clarament que Juli Cèsar va ser un lluitador nat que va aconseguir un poder i un avenç de Roma inèdit i brutal històricament parlant, sobretot posant-nos a la pell de l'època.
El seu caràcter es veu que és dur i dictatorial, o sigui que val més no posar-te amb ell: podies acabar d'allò més malament.
29 de maig del 2017, a les 10:58
Unknown ha dit…
És una molt bona entrada, i sens dubte ho has explicat molt bé. Hi ha molta gent que creu que realment Juli Cèsar va ser emperador, i no és veritat. Tal com està mencionat, anava a proclamar-se rei quan el van assassinar. És, doncs, una història singular!
4 d’octubre del 2017, a les 11:41
Helena ha dit…
Molt ben explicat i molt interessant, tot i que jo mai compartiria la seva filosofia de vida. Pel que expliques centraven la seva vida en el conqueriment de noves terres. Era una persona capaç de convertir dones i nens en esclaus: massa insensible per a mi. Les seves aspiracions a la vida era atribuir-se el poder més màxim que poguéssin per així augmentar el seu ego. En definitiva una persona insensible i dictatorial.
18 d’octubre del 2017, a les 12:07
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació