EL PERIODISME A L'ÈPOCA ROMANA

Escrita per Anònim -
El periodisme és un dels oficis de moda en la societat d'avui en dia, sobretot perquè tots volem estar informats i saber què passa al món. Però és fàcil preguntar-nos d'on ve aquest interès i quan sorgeix l'ofici del periodista. Precisament, va ser a Grècia i sobretot a Roma on podem trobar els origens d'aquesta professió.


Tal com hem dit, el periodisme apareixerà d'una forma destacable durant l'època romana, concretament al principi de l'etapa de l'Imperi, més o menys entre el 53 a.C. i el 117 d.C. Els romans, durant aquesta època, es dedicaven a publicar el següent:

  • Edictes o ius edicendi: eren notes públiques fetes per una autoritat competent, com ara qüestors o pretors. Aquestes notes solien ser avisos, ordres o decrets publicats per l'autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notícia d'algun acte o citar algú
Exemple d'un edicte escrit en un pergamí
  • Notícies de societat
  • Successos d'interès públic
  • Rumors
S'ha de tenir en compte que no hi havia impremta, i això va fer que l'expansió del periodisme no fos tan important fins a uns segles més endavant (segle XVI-XVII), quan a més de tenir l'impremta, el paper cada cop era de més bona qualitat.

Si voleu més informació en la relació a la història del periodisme, podreu gaudir d'aquest vídeo que, tot i ser de poca durada, ens ho explica molt bé:


Ferran Gil
4t ESO

Comentaris

Miquel ha dit…
Ja m'imaginava que el periodisme seria diferent d'avui en dia, però fixa't que tan sols es publicava el que el govern ordenava! no havia de permetre, simplement imposava les notícies o els avisos al poble. Que fàcil seria manipular, oi?
5 de maig del 2017, a les 10:54
Mireia Recuero Solà ha dit…
Una entrada molt interessant. És cert que avui en dia el periodisme s'ha convertit en una professió molt popular i el fet que provingui ja de Grècia i Roma la fa encara molt més interessant. De fet, a Grècia, Alexandre el Gran ja s'enduia escribes i cronistes a les seves campanyes perquè fessin escrits sobre les seves victòries.Tanmateix,durant la República Romana Juli Cèsar va manar publicar a les principals ciutats una llista d'esdeveniments importants, anomenada Acta Diurna (esdeveniments del dia), que va aparèixer vers l'any 59 aC, per tal de mantenir informats els ciutadans. L'Acta, gravada en pedra o metall, es posava en llocs públics concorreguts, com els banys, i informava d'escàndols, campanyes militars, judicis i execucions, és considerada el primer periòdic diari de la història.
5 de maig del 2017, a les 22:18
Unknown ha dit…
Molt bona entrada Ferran! És molt curiós i interessant que els rumors i les notícies d'actualitat ja agradessin tant als romans i que d'aquí en surti el periodisme.
8 de maig del 2017, a les 10:36
Martina Vilar ha dit…
Molt bona feina! És veritat que actualment molta gent vol estudiar periodisme. I està bé saber on va sorgir aquest ofici.
15 de maig del 2017, a les 10:42
Xavier Roura ha dit…
Molt interessant Ferran ! És important remarcar la importància de la cultura romana sobre la cultura occidental amb molts aspectes entre ells el periodisme.
15 de maig del 2017, a les 10:42
Helena ha dit…
Podem arribar a dir que el fet de que només es publiqués allò que el govern ordenava era una mena d'adoctrinament? És important saber d'on sorgeixen tants aspectes de la nostra vida quotidiana i d'aquesta manera arribar a conèixer de manera més profunda la cultura romana. Així doncs, podem arribar a la conclusió que als romans els hi agradava els rumors com a nosaltres a l'actualitat. La curiositat ha viscut i viurà sempre amb nosaltres, i d'aquí sorgeix el periodisme. Molt bona entrada!
22 de novembre del 2017, a les 11:53
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació