MITE D’ÈDIP I ELECTRA

MITE D’ÈDIP

La història d’Èdip és l’obra més coneguda de Sòfocles. Aquesta és una narració on Èdip, fill de Laios i Locasta, viu el seu destí predit per l’oracle molts anys enrere. Aquest va advertir que el príncep mataria el seu pare i seguidament es casaria amb la seva pròpia mare.

Laios, Locasta i Èdip

En saber la desgracia que els succeiria, els reis decideixen sacrificar-lo i així evitar al destí, però la criada encarregada de matar-lo no va poder i va lliurar-lo a Pòlibos i Peribea, reis de Corint.

Èdip, ja sent gran li va ser esmentat que ell no era el fill biològic dels reis, i aquest preocupat va preguntar a la seva mare si era cert. Tot i així, Èdip no es fia de les respostes de Mèrope i acudeix a l’oracle de Delfos, que li prediu que matarà el seu pare i es casarà amb la seva mare. En sentir aquestes paraules, Èdip decideix marxar a Fòcida. 

Pòlibos, Peribea i Èdip

Durant el viatge, es troba un carruatge on viatjava Laios. Ambdós es discuteixen ja que cap d’ells vol deixar passar a l’altre i acaben enfrontant-se i Èdip mata a Laios així fent-se realitat el seu cruel destí.

Èdip, a l'esquerra, Laios, a baix a la dreta acabat de ser derrotat

En arribar a Tebes, Èdip topa amb l’esfinx, un horrible monstre amb faccions de dona, veu d’home, cos de gos, cua de serp, ales d’ocell i urpes de lleó. Perquè aquest el deixi passar tranquil ha de respondre una pregunta i si no la contestaven l’esfinx els provocaria la mort.

Sorprenentment, Èdip aconsegueix respondre la difícil pregunta alliberant així a Tebes, la ciutat on fins aleshores aquest monstre havia estat torturant. Els ciutadans, agraïts amb ell li proposen fer-lo rei i ajuntar-lo amb la vídua Locasta. Ell acepta i es celebra la cerimònia.

Èdip enfrontant-se al monstre

La felicitat, però va durar poc, i és que segons oracles i endevins, l’assassí del rei Laios vivia entre els Tebans, i van ordenar començar una recerca encapçalada pel mateix Èdip. No s’obtenen respostes fins que Tirèsies revela a Èdip que, el que li havien anunciat s’ha acomplert.

En saber la veritat, la reina Iocasta es suïcida i Èdip es treu els ulls abandonant Tebes.

Podem relacionar aquest mite amb la psicologia, i és que Freud va agafar el nom d’Èdip per atribuir-lo al Complexe d’Èdip referint-se a l’estima fraterna que tenen els nens cap a la figura de la mare i així doncs també sentint un cert “odi” cap al seu pare ja que el veu una competència.

MITE D’ELECTRA:

Electra és la filla d’Agamenon, rei dels territoris de Micenas i Argos i de Clitemnestra, la seva infidel muller.

Quan Agamemnon torna de la terra de Troia, és assassinat per Egisti, l’amant de Clitemnestra i d’es d’aleshores Electra intenta destruir la relació d’aquests dos. Havent ja venjat a sa mare, Orestes es torna boig i és perseguit per les Erinies, que es dediquen a castigar qualsevol transgressió per llaços familiars així doncs es refugia al temple del Delfos. Electra però es lliura de ser acusada.

Venjança d'Electra

Electra mai perdona a la seva mare per haver-li fet allò al seu propi pare, i d’es d’aleshores li agafa un odi profund cap a ella.

Electra es casa amb Pilades, íntim amic d'Orestes i fill del rei Estrofo, el mateix que havia cuidat al seu germà mentre s’amagava de la seva mare i d’Egist.

No se sap què va passar amb aquests dos germans, però aquesta història va donar peu a que el famós filòsof Freud utilitzés aquest mite,  igual que amb el dÈdip,per simbolitzar la fixació i estima que tenen les nenes cap a la figura del pare i competència amb la mare.

Sigmund Freud

Maria González 
1r Batx