LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar, és a dir, en sentit etimològic el llatí "popular","parlat pel poble", oposat al llatí clàssic i literari.
L'origen i expansió del llatí:
Aquest conjunt de llengües derivades del llatí formen part de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.
Va sorgir, com a dialecte, de la llengua indoeuropea que parlaven les tribus que colonitzaren, al voltant de l'any 1000, la regió del centre d'itàlia anomenada Latinum, que donà nom a aquestes tribus, els latini, i a la seva llengua, la lingua latina, el llatí.
Entre els segles III a.C i II d.C el llatí es va convertir en la llengua de la major part dels pobles que formaven part de l'imperi romà, com a part del procés del romanització. A Hispània els romans van arribar el 218 a.C i a partir de llavors la llengua dels antics pobladors, els Ibers, van començar a recular davant el prestigi cultural i social de la llengua dels conqueridors.
De la mateixa manera, el llatí anava substituint lentament la majoria de les llengües parlades a la meitat occidental de l'imperi (Itàlia, Hispània, Gàl·lia). En canvi, a la part oriental la llengua predominant va continuar sent el grec, que va mantenir un prestigi i un ús oficial constant al costat del llatí. En conjunt, a orient, la població no va patir l'assimilació lingüística respecte del llatí que es va donar en menor o major mesura a occident. A banda del grec, altres llengües orientals com ara l'egipci o l'armeu, tampoc es van deixar de parlar durant l'antiguitat.
Les llengües romàniques:
El llatí, va evolucionar fins arribar a les llengües romàniques. Aquestes són:
- La Península Ibèrica: català, castellà, portuguès, gallec.
- França: francès i occità.
- Itàlia: italià i sard.
- Suïssa: francès i en una petita regió el retoromànic.
- Est d'Europa: romanès.
L'evolució del llatí a cada territori va lligada a l'expansió territorial de l'imperi, la influència del substrat, la varietat dialectal i social dels colonitzadors, la facilitat de comunicació amb el centre de l'imperi i la influència del superstrat.
- Llatí arcaic (s. VI-II a.C): és la llengua dels primers textos escrits en llatí, a les inscripcions més antigues i també és el període de formació del llatí com a llengua literària. La influència del grec com a model literari és molt important.
- Llatí clàssic ( I a.C i I d.C): és quan el llatí es converteix en una llengua apta per a totes les necessitats d'expressió i que configura una literatura llatina pròpia a tots els gèneres.
- Llatí postclàssic (s. I-III d.C): el llatí literari manté la forma del període anterior, però es va diferenciant cada vegada més del llatí parlat a diferents parts de l'imperi.
- Llatí tardà (s. III-VIII d.C): s'accentuen les diferències entre el llatí literari i llatí vulgar i la diferència entre varietats dialectals geogràfiques.
- Llatí medieval (s. VIII-XIV d.C): la diferència entre llatí literari i llatí vulgar es converteix en romanç, que és la llengua romànica derivada del llatí. El llatí es conserva en usos cultes i com a llengua de l'església.
- Neollatí (s. XV-XVI, al renaixement): és la continuació del llatí humanístic i perdura fins els nostres dies.
Aquí teniu més informació sobre la història de la llengua:
Mapa de les llengües romàniques a partir del s. VIII d.C |
Aquí teniu més informació sobre la història de la llengua:
Melina Maschio
1r batx
Comentaris