ANDRÒMINA

Tenim una altra paraula que prové de la mitologia grega: ANDRÒMINA.

Cetus, que la seva figura forma una constel·lació

Cassiopea, la mare d'Andròmeda, afirmava ser la més bella de les Nereides, i per això el déu i rei dels mars Posidó va enfadar-se amb tota la família, la va castigar tot el regne d'Etiòpia, del qual era rei Cefeu (pare d'Andròmeda), amb inundacions i atacs de Cetus (una bèstia marina que assolà les costes del país). 


Cefeu hagué de sacrificar la seva pròpia filla per apaivagar l'enuig dels déus. A l'últim moment abans que Cetus se la cruspís, va aparèixer Perseu amb les seves sandàlies voladores i salvà la princesa per casar-s'hi.

Perseu allibera Andròmeda,
de Rubens

De tant embolicada com és aquesta història (que segons a qui li pot semblar un culebrot, els qui la sentien la van considerar una bestiesa, una fal·làcia, un embolic, una enganyifa; aquest fou el primer significat (entrada 1*) que prengué la paraula andròmeda, que finalment va transformar-se en andròmina i va incorporar també el significat de moble o trasto vell i inútil (entrada 2**).

Andròmina 

*1 f. [LC] Moble, estri, etc., atrotinat, inútil. Ens hem de desfer de totes aquestes andròmines. 

**2 f. pl. [LC] Embolics, males arts. És un vell carregat d’andròmines.

Diccionari Català-Valencià-Balear:

"ANDRÒMINA f. 

|| 1. a) Embull, qüestió intricada (Castelló); cast. lío. Perque els reys s'en van, per no voler confessar que tot lo seu valiment y autoritat venen de Deu.... però els meus netets ¿què saben, d'estes andròmines? Guinot Capolls 77.—b) Faula, enganyalla (Maestrat, Cast., Val.); cast. trapacería, cuento, andrómina. Ix sa mare de la promesa i li diu que Maria no hi era, que havia anat a mercat o no sé quina andròmina, Valor Narr. 35.—c) m. El qui conta mentides o afalaga per enganyar (Labèrnia Dicc.); cast. trapacista. 

|| 2. Cosa inútil o que fa nosa (Empordà, Gir., Vic, Torelló, Barc., Valls, Igualada, Eiv.); cast. trasto. «Trau aquestes andròmines d'aquí» (St. Vicenç dels H.). «On vas, amb tantes andròmines? No et cabran al cotxe» (Valls). Ab un gran munt de capses rodones y altres andròmines que no la dexaven passar per la portella, Oller Pil. Pr., 6. 

|| 3. Conjunt d'eines i artefactes, necessaris per fer qualque cosa; cast. bártulos. Mira: gussi, rems, veles,... anem, tota sa meua andròmina marinera, tu podries emprar-la, Ruyra Pinya, ii, 167. 

|| 4. pl. Eines o artefactes, en general, dels que serveixen per fer qualque cosa; cast. enseres, cachivaches. «Ha sortit amb totes les andròmines de pintar» (Barc., Gir.). Caçadors de ciutat ab grans barrets nous, ormeigs relluents, vestits carregats de butxaques grosses y petites y els cossos entortolligats de corretges y endròmines, seguits de canilles, Víct. Cat., Sol. 179.

    Fon.: en pl.: əndɾɔ́minəs (or., eiv.); andɾɔ́mines (val.).

    Etim.: probablement és certa l'etimologia proposada de Corominas DECast, i, 209-210, que fa venir andròmina del nom mitològic Andròmeda, personatge d'una famosa faula que, contada a la gent, devia semblar tan fantàstica i absurda que el dit nom hauria esdevingut sinònim de ‘faula, mentida, embolic’."

Martí Guallar

1r Batx