LLEGAT ROMÀ A HISPÀNIA: LES VIES

LES CALÇADES ROMANES

Les calçades romanes són una mostra de l’enginyeria romana que hi havia en el seu moment. A mesura que Roma anava conquerint nous territoris els seus enginyers i soldats construïen les vies romanes. arribaven a fer per tot l’imperi romà uns 150.000 Km., i la seva funció era la de transportar les tropes de l’exèrcit romà al seu destí.

Tot i així, quan van tenir sotmès tot el territori, aquestes vies van adoptar un valor més comercial i administratiu. En èpoques de pau eren usades per viatges de negocis i turístics, i per això, es van escriure uns tractats amb diversos recorreguts, distàncies i llocs de repòs.

A la península ibèrica van haver-hi unes 300 vies, totes elles mantenien ben comunicades les províncies romanes.

Mapa vies romanes a Hispània

CONSTRUCCIÓ D’UNA VIA ROMANA

Les principals vies romanes tenien una estructura molt sòlida. Començaven marcant els marges amb dues fileres de pedres verticals, seguidament buidaven la part central on hi havia la terra i afegien més pedres, grava, pedres triturades i finalment ho recobrien amb una superfície de lloses per evitar-hi els bassals.

Cada un d’aquests passos té el seu nom:

1. Statumen: fonament de pedres de mida mitjana.

2. Rudus: capa de sorra o grava.

3. Nucleus: estrat de pedres triturades.

4. Pauimentum: superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava.

5. Fileres de pedres que en delimiten l'amplada.

Esquema de les parts d'una via (foto de Labirinthus)

L’amplada era variada, podia ser entre 2’40 metres fins a 12 metres d’amplada. El seu recorregut era projectat al terreny per aconseguir l’itinerari més curt. Per això, les vies eren construïdes en línia recta, utilitzant ponts per a travessar barrancs, rius i estructures de fusta per salvar els aiguamolls.

Els ponts solien tenir forma de falca, on intentaven utilitzar el mínim possible d’arcs i d’obertures addicionals per estalviar material.

LA VIA AUGUSTA

La via Augusta, o en la antiguitat anomenada la via Herculea, per la llegenda del mític Heracles, va ser una de les vies més importants i més llargues que van haver-hi a la península ibèrica. La seva longitud era de 1500 quilometres i comunicava els Pirineus amb Cadis, en aquella època la ciutat més important, i vorejava tota la costa del mediterrani, travessant les províncies de Tarraconensis, Carthaginensis i la Baetica.

El seu punt de partida era la Jonquera, però algunes de les ciutats importants per les que aquesta calçada passava eren les següents:

Començant pel sud, trobem Cadis (Gades), (Portus gaditanus) El port de Santa Maria, Rota (Rotea), Utrera (Ugia), Dos Hermanas (Orippo), Sevilla (Hispalis), Còrdova (Corduva), Cartagena ( Carthago), Xàtiva (Saetavis), València (Valentia), Sagunt ( Saguntum), Tortosa (Dertosa), tarragona (Tarraco), Caldes de Malavella (Aquis voconis), Girona ( Gerunda) i Narbona ( Narbonem) per finalitzar.

Es creu que aquesta via va ser construïda al segle VI aC després de la fundació d’Empúries a la primera meitat del mateix segle. Tot i així, al segle V aC va enllaçar-se amb la població de Castulo, una població distanciada del mar i que per tant, ens fa venir l’evidència de que no pas tot el tram era fet per costa.

La via Augusta

LA VIA DE LA PLATA

La via de la Plata era la calçada romana que travessava de sud al nord de la península per l’oest, estava situada a la part centre i occidental de la península Ibèrica, i al mateix temps comunicava el territori dels Àsturs amb el de la Bètica.

Aquesta calçada va permetre desenvolupar el comerç al poble dels tartessis amb el nord durant el segle VII aC. D’altra banda, també va ser empleada per a les tropes romanes, els comerciants, i els viatgers per avançar cap el nord. Gràcies a aquest trànsit, aquesta via va permetre la difusió de la cultura romana, de la seva llengua i maneres de viure, i a la vegada facilitava el control del territori que necessitava l’administració de l’imperi Romà.

Aquesta via es caracteritzava per conduir els grans jaciments de la part nord-est del país. El primer tram de la via unia les dues ciutats fundades per August, Emèrita Augusta (Mèrida) i Asturica Augusta a Astorga,totes dues eren poblades amb gent de les Guerres Cantàbriques.

Un dels altres traços, situat al nord, unia Astorga amb Gigia, a Guixó, passant a través de Legio (Lleó). I al sud hi havia un altre tram que unia Mèrida amb Itàlica (a prop de Sevilla), i després a Gades (Cadis), des d'on es podia tenir una comunicació ràpida per mar amb Roma.

La Via de la Plata

DURANT EL VIATJE

Durant el viatge per alguna d’aquestes vies, els viatgers es podien trobar amb:

-Milliarium (pedra mil·liar): Estaven situats al llarg del trajecte. Informaven sobre la distància que hi havia entre diverses zones de la via. Les distàncies s’expressaven en milles romanes. D’altra banda, també indicaven el nom de l’emperador que havia ordenat construir o reparar la via.

Al Fòrum de Roma hi havia l’anomena’t Milliarium Aureum, que marcava el punt d’inici de les vies de l’imperi.

- Mutatio (canvi): Eren les zones que s’utilitzaven pels descansos o pel canvi de cavalls. Es calcula que n'hi havia una cada 15 Km.

- Mansio (fonda): era la construcció que es trobava a les cruïlles de la via i que servia de lloc per descansar, tant per als viatgers com pels animals. S’hi podia passar la nit i es servien àpats, d’altra banda, també disposaven d’estables i d’un servei de reparació de vehicles. Totes les mansions tenien una distància d’uns 50 Km. entre elles.

- Arcs del triomf: Eren els monuments que servien per recordar la victòria i la grandesa d’algun personatge de l’imperi Romà. Posteriorment, es van utilitzar per separar les fronteres de les províncies romanes.

Arc de Berà

- Tombes: Eren monuments funeraris que es situaven al llarg de les vies romanes i fora dels recintes urbans.

- Villae (cases de camp): Eren els edificis particulars que servien de descans fora de les ciutats o com a llocs per a l'explotació agropecuària.

Actualment podem trobar-ne a:

- La vil·la romana de la Olmeda, a Pedrosa de la Vega, a Palència. És una explotació agrícola que destaca per la seva col·lecció de mosaics.

- La Vil·la dels Munts, a Altafulla (Tarragonès). És una vil·la residencial, a prop de Tarraco. Destaca per les seves estances decorades amb marbre, pintures i mosaics, i d’unes piscines particulars d’aigua freda i calenta.

- La Vil·la Almenara-Puras (Valladolid): és una luxosa residència amb termes i un gran sistema de calefacció.

- La Vil·la Fortunatus, a Farga ( Baiox Cinca, Osca): és una vil·la rural del segle IV dC, que porta el nom de l’hisendat que va pertànyer. En el seu interior es va construir una basílica paleocristiana.

Cristina Pacheco

2n batx