EL MITE DE NARCÍS
El mite de Narcís, explica que fa molts i molts anys enrere, hi havia un noi grec anomenat Narcís. Narcís va néixer molt atractiu i molt guapo. Tot i això, el noi tenia un problema. Ell era tan presumit i tan cregut que no podia veure el més enllà de la bellesa ni el més enllà del seu aspecte.
Una tarda, Narcís, va decidir anar a fer una passejada per el bosc. Mentre estava caminant tranquil·lament pel bosc, es va trobar a la deessa Nèmesis, coneguda per ser la deessa de la venjança. La deessa va decidir ensenyar-li una lliçó pel seu orgull.
El que va passar va ser que quan el Narcís es va trobar un estany que no es movia, va veure el reflex d'ell mateix i es va quedar hipnotitzat per la seva pròpia bellesa. A partir d'aquell moment, Narcís no va poder mirar res més que no fos el reflex de la seva pròpia bellesa. Les hores i els dies passaven i ell seguia allà hipnotitzat. No menjava, no dormia, no feia res més que observar la seva bellesa. Algunes persones intentaven cridar-li l'atenció, però ell només tenia ulls per a si mateix. No podia veure la realitat.
Va començar a envellir i finalment va morir al costat de l'estany. Mentre s'estava morint, li queien les llàgrimes de tristesa i una de les llàgrimes va caure a l'estany. Diuen que allà va ser on va créixer una flor blanca en honor seu.
Comentaris
També m'agrada la part poètica de la història, on una flor blanca creix on cau la llàgrima de Narcís, mostrant que fins i tot en moments tristos pot sorgir alguna cosa bonica.