BARCINO: LA BARCELONA ROMANA

Una ciutat que va néixer com una colònia i que va créixer a poc a poc fins a convertir-se, durant un període de temps breu, en una ciutat imperial. Avui us parlaré de Bàrcino, la Barcelona romana, amb el nom complet de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. 

Primer de tot cal remuntar-nos entre els anys 15-13 aC, durant l'època de l'emperador August. Els romans buscaven el millor lloc per fundar una nova colònia entre dues de les seves colònies més importants Emporiae (Empúries) i Tarraco (Tarragona). Finalment el lloc escollit va ser el Mons Taber, una muntanya davant del mar. 

Mapa de Bàrcino

Els romans tenien un mètode per organitzar les seves ciutats anomenat traçat hipodàmic. Consistia a construir la ciutat a partir de dos carrers principals perpendiculars, el cardus maximus (recorria la ciutat de nord a sud) i el decamanus maximus (recorria la ciutat d'oest a est). Aquests dos es creuaven en un punt central on s'establia el centre de la ciutat, el fòrum, que a l'actual Barcelona seria la plaça de Sant Jaume. La resta de carrers es construïen a partir dels dos principals i es coneixien com a cardines minores i decumani minores. Encara ara en l'actualitat podem veure aquesta distribució a Barcelona. 

Bàrcino tenia les característiques principals d'una colònia romana:

1. Espais funeraris: es trobaven a les vies d'entrada i eren constituïts per monuments de diferents tipus i mesures alineats paral·lelament al camí. Un exemple d'aquests són les restes que es poden veure a la plaça de la Vila de Madrid.

Restes romanes situades a la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona

2. Aqüeductes: permetien que l'aigua recollida de fonts o rius (en aquest cas dos, el Llobregat i el Besòs) arribes a la colònia, s'emmagatzemés i es distribuís a les fonts públiques, les indústries o a les cases particulars. En el cas de Bàrcino coneixem l'existència de dos aqüeductes que són visibles, encara ara, a la base de la torre de la muralla que es troba més a prop de la Catedral.

3. Muralla: la colònia estava protegida per una muralla construïda entre els segles I i II aC. Tenia quatre portes d'accés al final dels carrers cardus maximus i decumanus maximus. Encara en trobem restes per tota Barcelona, com les de la imatge que estan situades a la plaça Nova de la ciutat. 

Restes de la muralla romana de Barcelona

4. Fòrum: era el centre de la ciutat, un espai on es concentraven les construccions dedicades als negocis, la justícia o les reunions de les autoritats de la colònia. Com ja hem anomenat anteriorment seria l'actual plaça de Sant Jaume.

5. Temples: Els temples eren els elements més importants dins del conjunt del fòrum. En el cas de Bàrcino coneixem l'existència d'un que va ser la part central del fòrum i estava situat en el punt més elevat del Mons Taber. Era el temple d'August dedicat al culte imperial d'aquest i del qual només es conserven, en la seva posició original, tres columnes. 

Les 3 columnes de l'antic temple d'August romà

7. Terrenys agraris: Gràcies a les investigacions arqueològiques que s'han anat fent durant el segle XX coneixem que hi havia diverses extensions agràries al costat de Bàrcino de les quals obtenien gran part dels seus aliments. Ja que l'agricultura era la base de la seva economia.

També coneixem l'existència de personatges molt importants nascuts a la colònia, com per exemple és el cas de Lucius Manicius Natalis Quadronius Verus. Un patrici romà que va néixer l'any 96 dC que va arribar a assolir certa importància dins de la vida social i política, ocupant diferents llocs oficials tant de caràcter civil com militar. Com a fill del senador Lucius Minicius Natalis, va començar la seva carrera política amb 18 anys, entrant a la vida pública com responsable de l'encunyació de la moneda l'any 114 dC. Dos anys més trad va aconseguir el càrrec de tribut militar, amb el control de tres legions establertes al Danubi. La seva bona gestió va proporcionar successius ascensos als càrrecs de qüestor, pretor i senador. Va arribar a ser cònsol de Mèsia i procònsol d'Àfrica. Posteriorment, l'any 129 dC va participar en les 227ª Olimpíades guanyant a la carrera de quadrigues. Es creu que va ser el primer barcelonès a guanyar una prova olímpica i gràcies a això la seva fama va augmentar a grans zones de l'Imperi. 

Lucius Minicius ha passat a formar part de la història de Barcelona i ho demostren no només les plaques honorífiques que s'han recuperat entre les restes arqueològiques de la Bàrcino romana, sinó també altres molts llocs i escultures que el recorden encara ara en l'actualitat.   

Escultura de dos aurigues olímpics que es troben en el Parc de Can Dragó i són obra de Marta Polo

Reproducció d'una placa honorífica dedicada a Lucius Minicius descoberta al fòrum de Bàrcino

Actualment es troba al Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Melchor Colet

Finalment, podem arribar a la conclusió que a l'actual Barcelona encara es conserven algunes de les distribucions i característiques de Barcino. Si continues interessat pel tema aquí, et deixo un vídeo on amplia la informació i a més et mostra alguns dels llocs que jo he anomenat anteriorment. 

Martina Pareras 

4t ESO